La Compagnie XY va ser un dels grans descobriments del públic barceloní que, durant el Grec 2012, va quedar meravellat per la tècnica exquisida i la dimensió poètica de les seves torres humanes. Amb l’aplaudiment del públic i la crítica a la butxaca, aquests artistes francesos que semblen inspirar-se en l’univers dels castellers tornen a la ciutat amb un espectacle nou. I aquest cop ens presenten una aventura col·lectiva en què exploren la relació entre l’individu i el grup. Ho fan a partir d’un llenguatge físic específic, unes acrobàcies que «parlen» i basteixen per si mateixes un discurs narratiu capaç d’expressar idees i conceptes. Tot pren la forma d’un gran joc en el qual les formes es componen i es recomponen com en una pintura en moviment. És la creació col·lectiva d’un grup de 22 acròbates amb qui, en aquesta ocasió, col·labora el ballarí i coreògraf Loïc Touzé. A més de les acrobàcies, en l’espectacle la dansa, més concretament el lindy hop, té un paper especial lligant individus i generacions i convertint-se en un punt de trobada col·lectiva que, alhora, deixa espai a la improvisació individual.
La Compangnie XY està signant un nou camí en el circ contemporani. És d'una ambició il·limitada amb més d'una vintena d'artistes que respiren a un mateix cop. Insòlita coreografia voladora. Com una colla castellera, cadascú hi té el seu paper durant cada quadre: aguantant en la pinya o fent d'enxaneta. En tot moment, estant actuant. Eliminant cap espai de transició, convertint-ho tot en material i en joc que no deixa respirar els espectadors. La sorpresa és contínua. Els acròbates ballen i projecten un positivisme contagiós. I, després, ve la força, la potència, el risc, l'equilibri, l'encert. Salts que semblen veritables vols. Increïbles canvis de vol en l'aire amb l'ajuda d'un tercer que acaba amb salt mortal. El públic es veu forçat a riure perquè, davant dels seus ulls, es produeix una escena de dibuixos animats fets amb persones de carns i ossos. Unes complexitats molt diferents: Amb veritables jugadors de bàsquets fent acrobàcies de salt mortal. Amb noies àgils fent de portadores. Són uns mestres, del mà a mà i sobretot de la banquine. És un espectacle total alternant música gravada amb el silenci. Quadres de gran espectacularitat amb d'altres d'una força poètica que hi aporten el contingut, el motiu de la peça (que, en realitat, té molt de filosofia de grup coral, que creu amb les revolucions socials i el somriure com és el cas de la gent d'XY). Es-pec-ta-cu-lar. Difícilment se li podrà demanar més al circ. Sense maquillatges, ni grans vestuaris, ni una estructura que impressioni. Acrobàcia a pèl teixit, en tot cas, amb un joc coreogràfic i unes mirades calculadíssimes que fan que tots siguin peça d'aquesta cèl·lula circense de dimensions descomunals. Un privilegi veure'ls en directe. Avui, última oportunitat (per força, es mereixen ser companyia estable en el cartell del Grec si mantenen el to, el joc i el risc).