In Memoriam

Teatre

informació obra


Direcció:
Lluís Pasqual, Juan Carlos Martel Bayod, Marc Rosich
Intèrprets:
Joan Amargós, Enric Auquer, Quim Àvila, Eduardo Lloveras, Lluís Marquès, Joan Solé, Marcel Gros
Producció:
Teatre Lliure, Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya, CDN Centro Dramático Nacional
Autoria:
Josep Maria Benet i Jornet, Ramon Llull
Ajudantia de direcció:
Iban Beltran
Il·luminació:
Pascal Merat
So:
Roc Mateu
Vídeo:
Franc Aleu
Direcció Musical:
Dani Espasa
Estrena:
Temporada Alta 2016, Temporada Alta 2016
Interpretació musical:
Oriol Algueró (violí), Ricart Renart (violí), Oriol Aymat (violoncel), Dani Espasa (orgue i clavicordi), Robert González (veu)
Sinopsi:

1938. Tenen 18 anys i els envien a primera línia de foc de la batalla que marcarà la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Els nois de la Kompanyia Lliure debuten recordant la lleba del biberó a partir del testimoni d'alguns supervivents. Un homenatge.

Lluís Pasqual, finalista en la categoria d'adaptació/ dramatúrgia. Premis de la Crítica 2016

Crítica: In Memoriam

02/10/2016

Curts d'emoció

per Jordi Bordes

Al treball que Lluís Pasqual ha capitanejat  per revindicar uns soldats que no haurien d'haver anat a la batalla de l'Ebre (però que la República va permetre i esperonar) li falta commoure a la platea. Potser una entrada molt neutre de la presentació dels joves soldats; la decisió que els personatges sumin fragments de testimonis diferents, lluny d'emocionar, li dóna un aire d'historieta que distancia l'espectador. Evidentment, corpren el final i és molt bona troballa l'entrada dels músics a partir del llibre de Monteverdi. L'espai, probablement, lluirà millor en l'escenari ideat per Fabià Puigserver. Pasqual insisiteix en fer el joc dels accents. És un treball que, en aquesta ocasió, revela molt bé la diversa procedència de l'esquadró. 

Certament aquesta Kompanyia ha tingut més sort que la seva predecessora que va estrenar amb una comèdia molt desigual (escrita a 8 mans): La revolució no serà tuitejada (Lliure, 2013). Sembla que es tracta d'un grup més compacte, que desenvolupa un treball més coral i cal esperar que se'ls hi doni l'oportunitat per desenvolupar diferents registres. Pel que fa a la tria, es percep una voluntat de descobrir actors amb potser poca trajectòria però que han demostrat capacitat per expressar un drama, que va ser ben real.