In Memoriam

Teatre

informació obra


Direcció:
Lluís Pasqual, Juan Carlos Martel Bayod, Marc Rosich
Intèrprets:
Joan Amargós, Enric Auquer, Quim Àvila, Eduardo Lloveras, Lluís Marquès, Joan Solé, Marcel Gros
Producció:
Teatre Lliure, Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya, CDN Centro Dramático Nacional
Autoria:
Josep Maria Benet i Jornet, Ramon Llull
Ajudantia de direcció:
Iban Beltran
Il·luminació:
Pascal Merat
So:
Roc Mateu
Vídeo:
Franc Aleu
Direcció Musical:
Dani Espasa
Estrena:
Temporada Alta 2016, Temporada Alta 2016
Interpretació musical:
Oriol Algueró (violí), Ricart Renart (violí), Oriol Aymat (violoncel), Dani Espasa (orgue i clavicordi), Robert González (veu)
Sinopsi:

1938. Tenen 18 anys i els envien a primera línia de foc de la batalla que marcarà la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Els nois de la Kompanyia Lliure debuten recordant la lleba del biberó a partir del testimoni d'alguns supervivents. Un homenatge.

Lluís Pasqual, finalista en la categoria d'adaptació/ dramatúrgia. Premis de la Crítica 2016

Crítica: In Memoriam

15/10/2016

La veu dels morts, el silenci dels vius

per Francesc Massip

Si el franquisme va ruixar amb àcid sulfúric el record dels vençuts, la transició va bombardejar amb gas amnèsic la restauració d'una democràcia que va nàixer emmanillada. Una amnèsia i una desinformació curosament perpetuada pels successius desgoverns que han potejat la pell de brau, ara fossilitzada com la dels dinosaures. Per això esdevenen tan necessaris exercicis de memòria com el que proposa Lluís Pasqual amb la "quinta del Biberó", impactant testimoni escènic d'aquella crueltat d'inspiració estalinista que va conduir a l'escorxador l'adolescència (el futur) del país. L'espectacle "In Memoriam" funciona com el funeral que mai no van tenir, amb el ritual minut de silenci del públic a peu dret, i amb rèquiem final, però sense encens ni hisops ni altres martingales que els tonsurats van dispensar a tort i a dret durant 40 anys als revoltats. Tot és d'una colpidora sobrietat. No hi ha pràcticament acció. Els intèrprets incorporen sis adolescents de la lleva exterminada, i reciten fragments de diaris i de cartes que es van escriure realment des del front, contalles i anècdotes verídiques recollides del testimoni directe dels pocs supervivents de la carnisseria, majorment encara insepulta. S'imposa un relat, el més imparcial possible, del que va passar, amb moments d'elevada tensió i punts d'emoció que tot d'una es dissol quan els personatges -la veu dels morts- surten del rol i ho comenten des del present. Cal valorar l'esforç de visibilitzar la varietat dialectal del país, normalment silenciada des de l'escenari o la televisió, quan hauria de ser la norma. Fa anys que reclamem en l'ensenyament actoral reglat que es potenciïn les variants i es defugi l'uniformisme del català central. Benvinguda presència, doncs, de les múltiples diccions de l'idioma! Pel que fa a les projeccions amb materials fílmics de l'època, cal dir que la tria no aporta res d'essencial a l'espectacle, més enllà d'un àgil ornament. No us perdeu l'oportunitat de fer memòria i ajudar a trencar el silenci que encara imposen els hereus dels botxins.