Interior

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Patrícia Mendoza, Mireia Trias, Carles Arquimbau, Òscar Intente, Padi Padilla, Laia de Mendoza, Nausicaa Bonnín (veu en off)
So:
Orestes Gas
Il·luminació:
Albert Julve, Albert Julve
Vestuari:
Nídia Tusal
Caracterització:
Toni Santos
Ajudantia de direcció:
Sabine Dufrenoy
Assesoria de moviment:
Leo Castro
Vídeo:
Kiku Piñol
Producció:
La Seca - Espai Brossa
Autoria:
Hausson
Sinopsi:

És de nit. Un vell jardí plantat de salzes. Al fons una casa, amb les finestres de la planta baixa il·luminades. A l'interior, prop de la llar, una família gaudeix de la vetllada. Una de les filles de la família ha anat a visitar a la seva àvia. Els pares estan tranquils a casa ja que no esperen a la noia fins al matí següent.

Des de l’exterior, quatre persones observen la placidesa de la família que ignora la tragèdia: porten el cadàver de la jove que acaba de suïcidar-se, tirant-se al riu. S’atreviran a entrar? Com anunciaran la terrible notícia? 

El muntatge participa del programa Travessia Recomana. Informa't del projecte i juga amb el Trivial específic a totes les obres que l'integraran. La postfunció de l'espectacle serà divendres, 8 d'abril.

Crítica: Interior

05/04/2016

Inmersió en la tragèdia cotidiana

per César López Rosell

Interessant aproximació al món oníric i misteriós de Maurici Maeterlinck (Gant (Bèlgica), 1862; Niça (França), 1949). Hermann Bonnín s'enfronta a La Seca a la construcció de les inquietants atmosferes de 'Interior', una obra amb traducció de Jordi Coca que barreja les paraules amb els eloqüents silencis. El relat de l'autor de 'Pélleas et Mélisande' mira al més profund de l'ésser humà des de les claus d'un teatre que, deixant de banda el realisme, crea situacions, paisatges i estats anímics a partir de significats simbòlics.

És de nit. Des de la penombra d'un vell jardí, quatre persones observen les il·luminades finestres d'una casa. A l'interior una família esgota les últimes hores del dia al costat de la llar de foc. Res sembla alterar la seva plàcida convivència. Una de les filles ha anat a visitar la seva àvia i no s'espera el seu retorn fins al matí següent. Els pares estan tranquils. No saben que la noia s'acaba de suïcidar llançant-se en les aigües d'un riu proper, notícia que si coneixen els veïns que estan fora. ¿Gosaran entrar per comunicar tan terrible notícia? ¿Ho faran tots alhora o només un d'ells?

Maeterlinck incideix en dos dels seus temes recurrents: la mort i el destí com a grans misteris de la vida, exposats des d'un clímax existencial asfixiant. Tota la força de la tragèdia quotidiana batega en un muntatge sense elements escènics i amb els espectadors situats en tres espais del rectangle. El quart es reserva per situar el món imaginari de la trama i per a les projeccions també simbòliques. Els efectes sonors d'Orestes Gas i la tènue il·luminació d'Albert Julve contribueixen a ressaltar una dramatúrgia presidida pel misteri del desconegut.

Els personatges es mouen fantasmagòricament per l'escenari i desgranen els seus textos, majoritàriament monòlegs, amb calculada pausa. La tensió dels silencis està ben resolta amb la marcada expressivitat dels seus rostres. Carles Arquimbau es llueix com home gran i pare de Maria (Padi Padilla) i Marta (Laia de Mendoza), que broden els seus rols. Òscar Intente encarna el foraster que passava per allà. El treball del quartet amb aquesta partitura poètica exigeix ​​tant el seu lliurament com la implicació del públic. Una cosa que sens dubte aconsegueix Bonnín en la seva segona immersió en Maeterlinck després de dirigir 'La intrusa'.


Trivial