La bona persona de Sezuan

informació obra



Direcció:
Oriol Broggi, Paco Mir
Intèrprets:
Jordi Figueras, Albert Prat, Xavier Ruano, Clara Segura, Toni Gomila, Mercè Pons, Marc Rius, Ramon Vila
Autor:
Bertolt Brecht
Traducció:
Feliu Formosa
Ajudant de direcció:
Joan Miquel Artigues
Músics:
Joan Garriga, Rambo (Francisco Batista), Marià Roch, Madjid Fahem
Escenografia:
Oriol Broggi, Josep Iglesias, Arts-Cenics, SL
Il·luminació:
Pep Barcons
So:
Damien Bazin
Vídeo:
Francesc Isern
Caracterització:
Helena Fenoy, Marta Ferrer
Vestuari:
Annita Ribera, Georgina Viñolo, Època
Composició musical:
Joan Garriga
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya, La Perla 29
Companyia:
Eòia
Sinopsi:

En una Xina imaginària, tres déus visiten el país en cerca d’una bona persona. Satisfets d’haver conegut la jove Xen Te, que els ha acollit a casa seva, premiem la noia amb diners a canvi que visqui sempre bondadosament. Gràcies a la petita fortuna que li han regalat, Xen Te deixarà la prostitució per obrir un estanc de tabac. Ben aviat, però, la misèria en què malviuen els seus conciutadans acabarà dificultant seriosament que pugui complir el mandat dels déus.

Amb aquesta obra emblemàtica del teatre èpic, Bertolt Brecht planteja una reflexió incòmoda. Quins són els límits de les bones intencions, especialment quan aquestes no afronten les dificultats materials amb contundència i pragmatisme?

Finalista a música original/ adaptada. Premis de la Crítica 2019

Finalista a Il·luminació. Premis de la Crítica 2019

Crítica: La bona persona de Sezuan

02/02/2019

Text vell, cara nova

per Francesc Massip

Un dels renovadors i teòrics teatrals més indiscutibles del segle XX, com a autor-esponja o autor-pirata sempre ens ha semblat rònec. Textos que arriben baldats com un sermó missaire dit des de la trona contrària. Això sí, proveïts de mecanismes dramàtics que en mans d'un director amb ganes són susceptibles de produir un gran espectacle. És el cas. Broggi confegeix un espectacle entretingut, amb una escenografia elegant i funcional, unes llums càlides, tot plegat amb uns sensacionals músics en directe capitanejats per Joan Garriga. I si bé la primera part s'arrossega a cabotades i pesant alguna que altra figa, la segona remunta i al final et fa aixecar de la cadira. Què fa possible que hom mantingui el pols al cadàver brechtià, el revivifique i l'enlaire més enllà del que era previsible? Francament: Clara Segura, una actriu trepidant i d'una intensitat fora de sèrie, que es calça el personatge de la bona (i bleda) persona de Sezuan, la gira com un calcetí i la dobla en la seua segona natura humana, la "malvada", que ha d'emergir per salvar la bondat de l'abús dels seus congèneres i beneficiats. Segura ha agafat el testimoni de les grans actrius que sempre ha tingut aquest país (i, com deia Roïdis, 'jo respecto els morts fins i tot quan encara estan vius') i s'esbadella com la gran dona (i en aquest cas també home) de l'escena actual.

M'alço la tapa del cervell davant d'aquest prodigi escènic que tot ho il·lumina i estimula amb el fragor de la seua energia actriual. Cal dir que està ben acompanyada pel Joan Carreras, l'aviador canalla i aprofitat que engalipa la bona persona; Toni Gomila, l'aiguader visionari que parla amb els déus; Jordi Figueras, el barber 'benefactor'; Mercè Pons, Ramon Vila... un equip de primeres espases que atorguen textura, pulsió i cromatisme a un muntatge iridiscent. (Ara ja no s'estila, però en el passat també hi hagué predicadors vibrants com el de la Cartoixa de Parma. BB els imita).