Es imprescindible recordar i tornar a recordar, tantes vegades com sigui necessari, i sempre ho es. “Aquells que no poden, (afegiria volen), recordar el passat estan condemnats a repetir-lo”, sabies paraules del filòsof espanyol George Santayana (1863-1952).
Les guerres, les matances indiscriminades de la població civil, la voluntat d’extermini (els genocidis), el ressorgiment d´atàvics odis tribals vestits de nacionalismes patriòtics, la enverinada propaganda política, la parcialitat-manipulació i tergiversació dels fets en l´apartat informatiu, son fets amb els que coexistim passivament cada dia.
Fa tan sols tres dècades a Europa i en plena constitució de la Unió Europea (confirmada el 1993, amb l´entrada en vigor del tractat de Maastricht), va esclatar un seguit de conflictes bèl·lics d´extrema crueltat a l´antiga República Federal de Iugoslàvia. Des de la mort del president, heroi a la Segona Guerra Mundial, Josip Broz Tito, que va mantenir amb ma fèrria unides les dispars ètnies i zones que formaven el país, van ressorgir els nacionalismes i els odis que van encadenar conflictes armats des del 1991 fins el 2001. Tot ajudat per la caiguda del comunisme, la dissolució de la Unió Soviètica i la lliure circulació d´armes pels mercats negres.
El fet que des del TNC es faci aquest recordatori, especialment dirigit a un públic jove es certament important. La Cultura no canviarà molt les coses, tristement el ser humà es tossut en repetir errors, però li cal ser altaveu de denuncia.
El muntatge
Inspirant-se en la novel.la de Clara Usón del mateix títol, l´actriu Gemma Brió i el director Norbert Martínez van fer la dramatúrgia i l´han portat a escena amb la seva Companyia Les Llibertàries, amb producció de Vania i el TNC.
Tot comença amb un grup de whatsapp d´un conjunt de persones que han sobrepassat els 40 anys i es pregunten sobre la Guerra dels Balcans en la que van morir més de 25.000 persones. Els mateixos actors i actrius es senten implicats. Ells tenien poc mes de vint anys.
La principal protagonista es Ana Mladic (1971-1994), la filla del general Mladic, el carnisser de la guerra de Bosnia, estudiant brillant de medicina, que adorava el seu pare, considerat entre els seus com un heroi. Quan va saber la realitat dels crims comesos sota les seves ordres, no va poder resistir-ho i utilitzant la mateixa pistola del seu pare es va suïcidar.
Les musiques
Pinzellades en forma de fragments musicals de cançons dels 90 (Sinead O´Connor-Nothing compares to you, Abba-The winne takes it allr, Eric Clapton-Tears from heaven, The Beatles-With a little help from my friends ..), interpretats en directe ens ajuden a situar-nos emocionalment a l´època. Mentre gaudíem d´aquestes cançons, mentre asistiem emocionats a la Olimpíada de Barcelona-92, la tragèdia sobrevolava Sarajevo, que també va ser ciutat olímpica el 1984. A l´intermig Roger Julià anima al públic a cantar una coneguda cançó de noces folklòrica serbia, Ajde jano kolo da igramo (Anem tots junts a jugar).
Problemes
El muntatge ben intencionat, es veu llastrat dramatúrgica i escènicament per una excessiva duració, dues hores i deu minuts, amb un entremig de deu minuts. Hi ha escenes que aporten ben poc al conjunt (el Cabaret dels Herois, massa llarg, va desinflant-se; les escenes de l’estància a Moscou, s´allarguen innecessàriament..). Excés de medis que distreuen (us i abús de la càmera), sols quan l´acció s´atura i es centra en el drama d´Ana Mladic, l´obra cobra força. Molt més interessant aquesta segona part, també llastrada per alguna escena supèrflua, que la primera.
La companyia
Norbert Martínez. Actor i director. Amb Gemma Brió, crea la companyia Les Llibertàries i estrenen Llibert .
Gemma Brió (Badalona, 72). Actriu i dramaturga. Inoblidable Anna a la sèrie pionera de TV3, Poble Nou (1994) i també en el record, en la doble faceta-dramaturga i actriu, per Llibert (2014-Premi Critica Serra d´Or i Premis Butaca Millor espectacle de petit format i Millor text teatral. Millor espectacle de petit format
Josep Julien (Barcelona, 1966). Llicenciat al Institut del Teatre, té una llarga trajectòria. L´hem vist darrerament en el monòleg, El bon lladre, L´omissió de la família Colemán, El Pare (Teatre Romea), El president i Audiència vernisage (Sala Villarroel).
Roger Julià (Barcelona, 78), actor, director i músic polifacètic. Llicenciat a l´Institut del Teatre. Director artístic de la companyia Comediants (2004-09). Co-fundador de la Companyia Dei Furbi i de Rhum i Cia. Co-director amb Daniel Anglés de Hair i Golfus de Roma.
Mürfila- Mar Orfila (Barcelona, 1977), es cantant, músic, compositora, actriu i guionista.
Tàtels Pèrez (Sallent, 1974), es va incorporar a la Companyia Les Llibertaries en el primer muntatge Llibert (2014) i va seguir amb La vida es sueño? o gwenismurfila (Sala Villarroel).
Jordi Rico (Girona, 71). Últims treballs Lehman trilogy, Premis i càstigs, El curiós incident del gos a mitjanit. A TV3, Com si fis ahir.
La part tècnica
Escenografia Max Glaenzel. Vestuari, Barbara Glaenzel. Disseny d´il.luminació Jaume Ventura. Disseny de so, Nacho López. Projeccions vídeo, Mar Orfila.
Col.loqui post funció.
El dia 26, de gener va haver un col.loqui amb la companyia moderat per la periodista i presentadora de radio i televisió, Silvia Coppulo, llicenciada en psicologia.
La Guerra dels Balcans
Per saber-ne a fons com va ser el conflicte, us aconsellem les pàgines web, La Guerra de Yugoslavia en 10 minutos i Explicació de la Guerra de los Balcanes.
Els principals protagonistes, que surten al muntatge : Slobodan Milosevic (1941-2006, president de Serbia, es va suïcidar a la presó), Franco Tudman (1922-1999, president de Croacia, no va ser jutjat al morí, abans dels judicis), Radovan Karadzic (1945, president de la república serbia secesionista Srpska, dins de Bosnia. De professió psiquiatra. Segueix a presó, cadena perpetua). Ratko Mladic (1942, Cap Militar de Srpska i ma dreta de Karadzic, segueix a presó, cadena perpètua),
El resultat final va ser la desaparició de Iugoslavia com a país i l´aparició de set repúbliques independents, Eslovenia, Croacia (majoria catòlica), Serbia (catòlica ortodoxa), Bosnia i Herzegovina (musulmana), Macedonia, Montenegro (plebiscit d´independècia, 2006) i Kosovo (majoria albanesa, 2008, encara no reconegut per diversos països). Van morir unes 120.000 persones, la major part civils, i 20.000 van ser ferides de consideració. Va haver divuit mil.lions de desplaçats.
text: ferranbaile@gmail.com
