La grenouille avait raison

Teatre | Nous formats

informació obra



Intèrprets:
Bel Hadj Brahim, Ofélie Crispin, Samuel Dutertre, Hervé Lassïnce, Thi Mai Nguyen, James Thierrée, Amaranta Velarde
Composició musical:
James Thierrée
Escenografia:
James Thierrée, Laura Léonard
Ajudantia de direcció:
Pénélope Biessy, Sidonie Pigeon
Vestuari:
Pascaline Chavanne
Il·luminació:
Alex Hardellet, James Thierrée
So:
Thomas Delot
Producció:
Emmanuelle Taccard, Stéphanie Liodenot
Autoria:
Amaranta Velarde
Sinopsi:

La màgia, la fantasia i els ambients fantasmagòrics prenen l'escenari en la nova creació d'un artista que ha inventat un llenguatge únic i personal a força de combinar arts escèniques diverses. Sobren les paraules en un univers escènic on s'imposen la màgia de les acrobàcies, el moviment i els sons. Amb aquests elements, Thierrée construeix un relat tant adreçat als adults com a la canalla en el qual explora les relacions familiars, en una escenografia onírica que recorda un món de tecnologies anacròniques i invents futuristes d'un passat alternatiu.

Després de fundar la seva pròpia companyia el 1998, l'acròbata, músic, ballarí i comediant francès James Thierrée ha signat espectacles mítics com ara Symphonie du hanneton, l'inoblidable La Veillée des abysses (vista al TNC l'any 2007), Au revoir parapluie, Raoul (TNC, 2011) o Tabac rouge (que va obrir el festival Terrassa Noves Tendències l'any 2014), propostes plenes de màgia escènica en les quals combina el virtuosisme que reclamen les arts del circ amb la gràcia que exigeix la interpretació coreogràfica, tot embolcallat en unes atmosferes misterioses, malenconioses i al•lucinants. Ha rodat films a França i, en el camp del teatre, ha treballat amb grans noms de l'escena com Peter Greenaway, Robert Wilson i fins i tot amb el pianista i compositor Carles Santos.

Finalista a espectacle internacional al Premi de la Crítica 2017

Crítica: La grenouille avait raison

28/07/2017

James Thierrée i les seves poderoses raons

per Iolanda G. Madariaga

Rialles, tendresa, situacions absurdes i un munt de sorpreses en un espectacle captivador ple d’imatges que retornen i ens dibuixen un somriure al fons del cor. Amb l’estrany títol de La granota tenia raó, l’aclamat James Thierrée i la seva companyia retornen als escenaris catalans i tornen a enlluernar el públic del Grec. El darrer cop el vam poder veure a Terrassa dins el marc del TNT’14 amb el seu espectacle Tabac Rouge. En aquest darrer espectacle, suposem que el títol fa referència a la faula -alguns l’atribueixen a Esop- de La granota i l’escorpí. Aquella que explica la història d’un escorpí que li demana a una granota que l’ajudi a travessar el riu. La granota accedeix amb recança doncs tem que l’escorpí l’inoculi el seu verí. Passa allò que la granota temia, abans de morir però, li demana a l’escorpí per què ho ha fet, l’escorpí li respon que és la seva condició i no podia fer altrament. No ens queda clar si la granota tenia raó en malfiar-se de l’escorpí o en travessar-lo damunt seu malgrat tot. Tant se val! El que sí tenim clar és que estem davant d’un magnífic espectacle que ens trasllada a un món oníric ple de les petites coses quotidianes contemplades des d’una perspectiva diferent. Al llarg del seu recorregut amb la Compagnie du Hanneton (fundada l’any 1998), Thierrée ha creat una estètica pròpia omplint l’escenari d’andròmines que mostren un aspecte molt artesanal, volgudament envellit i deteriorat però realitzades i comandades des de complexes i noves tecnologies. És fa difícil etiquetar un espectacle com aquest on es barregen tota mena de recursos i tècniques escèniques, totes amb la pàtina de l’antic, del teatre popular, de fira i de circ. Es tracta d’un espectacle sense paraules -al menys intel·ligibles-, malgrat les cançons interpretades en directe que formen part de la banda sonora expressament creada pel mateix Thierrée per a l’espectacle. Es juga molt amb objectes de tota mena, sense que es pugui dir que es tracta de teatre d’objectes, i també titelles petits i de format gegantí. Hi ha acrobàcia i números de pallassos, i no és estrictament un espectacle de circ. Hi ha dansa, una coreografia molt particular que també serveix per definir uns personatges clarament diferenciats per la seva forma de moure’s i relacionar-se amb els altres. Tot plegat per fer un desplegament d’un imaginari al·lucinant que ens mostra una “Humanitat” sotmesa a la constant vigilància d’una mena d’OVNI que tant bon punt sembla el joc memorístic Simon, com una amenaçadora medusa aèria. Commovedor i emocionant, La grenouille avait raison és una de les raons que ens fan estimar el teatre.