La grenouille avait raison

Teatre | Nous formats

informació obra



Intèrprets:
Bel Hadj Brahim, Ofélie Crispin, Samuel Dutertre, Hervé Lassïnce, Thi Mai Nguyen, James Thierrée, Amaranta Velarde
Composició musical:
James Thierrée
Escenografia:
James Thierrée, Laura Léonard
Ajudant de direcció:
Pénélope Biessy, Sidonie Pigeon
Vestuari:
Pascaline Chavanne
Il·luminació:
Alex Hardellet, James Thierrée
So:
Thomas Delot
Producció:
Emmanuelle Taccard, Stéphanie Liodenot
Autor:
Amaranta Velarde
Sinopsi:

La màgia, la fantasia i els ambients fantasmagòrics prenen l'escenari en la nova creació d'un artista que ha inventat un llenguatge únic i personal a força de combinar arts escèniques diverses. Sobren les paraules en un univers escènic on s'imposen la màgia de les acrobàcies, el moviment i els sons. Amb aquests elements, Thierrée construeix un relat tant adreçat als adults com a la canalla en el qual explora les relacions familiars, en una escenografia onírica que recorda un món de tecnologies anacròniques i invents futuristes d'un passat alternatiu.

Després de fundar la seva pròpia companyia el 1998, l'acròbata, músic, ballarí i comediant francès James Thierrée ha signat espectacles mítics com ara Symphonie du hanneton, l'inoblidable La Veillée des abysses (vista al TNC l'any 2007), Au revoir parapluie, Raoul (TNC, 2011) o Tabac rouge (que va obrir el festival Terrassa Noves Tendències l'any 2014), propostes plenes de màgia escènica en les quals combina el virtuosisme que reclamen les arts del circ amb la gràcia que exigeix la interpretació coreogràfica, tot embolcallat en unes atmosferes misterioses, malenconioses i al•lucinants. Ha rodat films a França i, en el camp del teatre, ha treballat amb grans noms de l'escena com Peter Greenaway, Robert Wilson i fins i tot amb el pianista i compositor Carles Santos.

Finalista a espectacle internacional al Premi de la Crítica 2017

Crítica: La grenouille avait raison

27/07/2017

Res no és mesquí

per Jordi Sora

A la meitat de la darrera setmana del Festival Grec 2017. S'ha resistit, però per fi hem vist alguna de les imatges que perduraran en la memòria de qualsevol afeccionat a la dansa i el teatre. Ho ha tornat a fer, amb una maduresa que només els grans poden assolir: James Thierrée, al capdavant de la Compagnie du Hanneton. Sens dubte, el millor d'aquest intens mes.

Llegeix la crítica en aquest enllaç: