La nit de la Molly Bloom

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Àngels Bassas, Jep Barceló, Sergi Cervera, Mingo Ràfols
Sinopsi:

Una dona, Molly Bloom -la heroïna infidel de l'Ulisses de Joyce- en una nit d'insomni i estirada al llit al costat del seu marit, Leopold, que dorm profundament, deixa fluir lliurament els seus pensaments més íntims, En aquest discurs ininterromput passa revista al seu petit entorn vital, es recrea en els seus records, formula desitjos lascius, fantasies i somnis. Manifesta esperances i expressa els seus sentiments i opinions. Emergint la frustració o la resignació davant d'una realitat humana decebedora. El sentit de l'humor i l'erotisme embolcallen aquest soliloqui que ens apropa a una realitat femenina inquietant.

Crítica: La nit de la Molly Bloom

16/03/2018

espitllera a l'interior d'una dona

per Francesc Massip

Fa una bona pila d'anys, l'enyorat mestre José M. Valverde ens donava a conèixer l'Ulisses de Joyce en una assignatura optativa feta a mida: "Libros de 1922", l'any de la publicació de la cèlebre novel·la. El venerable professor assegurava que havia après l'anglès per tal de llegir-la. Després en va fer una magnífica traducció al castellà, sobre la que Sanchis Sinisterra va bastir-ne la seva adaptació dramàtica. De fet ja el 1978 Patricia Leventon havia presentat al festival d'Edimburg el sol·liloqui del capítol final de la novel·la joyciana, sota la direcció de Michael Deacon. Sanchis va compondre i dirigir la seva versió escènica a mida de la seva esposa Magüi Mira, un muntatge tenebrós que vam veure al XII Festival Internacional de Teatre de Sitges (1979), on l'actriu refulgia en la foscor amb una contundència d'impacte.

Ara, aquella versió teatral ens arriba traduïda al català, adaptada i dirigida per Artur Trias, en un muntatge lluminós animat per la interpretació iridiscent d'Àngels Bassas, una actriuassa de llarg recorregut i d'impecable pols escènic, que desgrana les interioritats més crues de Molly Bloom en una nit d'insomni, al tàlem matrimonial, vora el marit roncaire submergit en un son de pedra. Ella verbalitza, a boca de canó, totes les seves ànsies, desficis, secrets, pruïges, insatisfaccions i conformitats, sovint dirigint-se -recriminatòria o tendra- a l'espós adormit, i Bassas articula un complet arc iris de matisos gestuals i de veu que atorguen densitat verídica al personatge. Afortunadament la Molly Bloom no tenia a mà cap ansiolític...