La resposta

Teatre

informació obra


Direcció:
Sílvia Munt
Intèrprets:
Emma Vilarasau, David Selvas, Carme Fortuny, Ferran Rañé, Àlex Casanovas, Àngels Gonyalons, Eduard Buch, Macarena García
Il·luminació:
David Bofarull
Escenografia:
Enric Planas
Vestuari:
Albert Pascual
So:
Jordi Bonet
Vídeo:
Daniel Lacasa
Ajudantia de direcció:
Daniela Feixas
Producció:
Josep Domènech
Autoria:
Stephen Karam
Adaptació:
Ernest Riera
Sinopsi:

Una gota d'amor i una altra de verí. Tant se val que parlem de pares i fills, de parelles o d'amics... Les relacions que els humans establim entre nosaltres rarament són clares i senzilles. Ho veurem examinant-nos a nosaltres mateixos o potser anant al teatre per passar una tarda assolellada en una casa de Donegall, a Irlanda. Allà, en Tom, un escriptor respectat, i la Daisy, una antiga pianista que avui és una esposa perpètuament amoïnada pel mal estat de les finances familiars, reben la visita d'un agent literari nord-americà. Potser aquest visitant els podria facilitar els diners que necessiten, però potser la contrapartida que l'agent demana és un preu massa elevat per a la parella. Quina resposta li donaran? Mentre s'ho rumien, en Tom i la Daisy rebran la visita dels pares d'ella, una parella d'edat en plena crisi, i d'un matrimoni amic i amb les butxaques ben plenes.

Sílvia Munt fa realitat un vell projecte personal i porta a l'escenari l'obra d'un autor irlandès que, a Catalunya, coneixem especialment per muntatges com Afterplay (vista el 2013), Traslations (2014) i Dansa d'agost (2016). La directora té a la seva disposició un repartiment de luxe encapçalat per Emma Vilarasau i David Selvas però que aplega molts altres grans noms de la nostra escena.

Crítica: La resposta

27/07/2018

Indigesta realitat

per Teresa Ferré

Després Traduccions/Traslations i Dansa d’Agost  l’obra de Brian Friel torna a Barcelona amb La resposta (Give me your answer, Do!) una obra coral de set personatges que el dramaturg irlandès tanca en una casa aïllada, símbol de l’allunyament de la realitat i de la seva pròpia essència de la parella que l’habita, un matrimoni marcat per la malaltia de la filla i els problemes econòmics.

Friel planteja un text clàssic antagònic al títol, on sorgeixen moltes preguntes en un univers de personatges desdibuixats, de qui ofereix poques pistes sobre la seva psicologia i amb algunes dosis de versemblança dubtosa, com ara la cleptomania del pare de la protagonista, o de pedanteria com la de l’escriptor i amfitrió que parla amb cites literàries. Relacions humanes i contradiccions vitals, dualitats literàries tòpiques com escriptor d’èxit versus crisi d’autoria. Suspensió de temps espai que aspira a txekhovià però es queda en tediós.

La resposta és un drama lent per naturalesa que en aquest muntatge se serveix a base de teatre comercial sota la direcció de Sílvia Munt. La directora decideix bé l’ús de l’audiovisual per mostrar els moments més íntims i emocionants de la peça, la relació entre l’escriptor Tom Connolly (David Selvas) i la seva filla malalta internada en un psiquiàtric (Raquel Ferri). Interessant preludi per donar pas a la sèrie de visites que rebran Connolly i la seva dona Daisy (Emma Vilarasau). Desfilada de personatges com el gris agent que comprarà, o no, l’arxiu de Connolly, la histriònica parella d’amics que arriba per sopar i els pares de la mateixa Daisy.

El principal atractiu per al gran públic és, sens dubte, el repartiment, un treball el recorregut del qual s’expressa amb professionalitat de conjunt on destaquen David Selvas i Carme Fortuny. Els fans d’Emma Vilarasau, aquí en la seva vessant més melodramàtica alternant el plor amb l’embriaguesa de l’alcohol, estaran encantats. Per a servidora, francament un suplici, perquè tanta impostura no deixa veure el batec ni el pensament d’una dona que ha renunciat  fins i tot al seu rol de mare.