La resposta

informació obra



Direcció:
Sílvia Munt
Intèrprets:
Emma Vilarasau, David Selvas, Carme Fortuny, Ferran Rañé, Àlex Casanovas, Àngels Gonyalons, Eduard Buch, Macarena García
Il·luminació:
David Bofarull
Escenografia:
Enric Planas
Vestuari:
Albert Pascual
So:
Jordi Bonet
Vídeo:
Daniel Lacasa
Ajudant de direcció:
Daniela Feixas
Producció:
Josep Domènech
Autoria:
Stephen Karam
Adaptació:
Ernest Riera
Sinopsi:

Una gota d'amor i una altra de verí. Tant se val que parlem de pares i fills, de parelles o d'amics... Les relacions que els humans establim entre nosaltres rarament són clares i senzilles. Ho veurem examinant-nos a nosaltres mateixos o potser anant al teatre per passar una tarda assolellada en una casa de Donegall, a Irlanda. Allà, en Tom, un escriptor respectat, i la Daisy, una antiga pianista que avui és una esposa perpètuament amoïnada pel mal estat de les finances familiars, reben la visita d'un agent literari nord-americà. Potser aquest visitant els podria facilitar els diners que necessiten, però potser la contrapartida que l'agent demana és un preu massa elevat per a la parella. Quina resposta li donaran? Mentre s'ho rumien, en Tom i la Daisy rebran la visita dels pares d'ella, una parella d'edat en plena crisi, i d'un matrimoni amic i amb les butxaques ben plenes.

Sílvia Munt fa realitat un vell projecte personal i porta a l'escenari l'obra d'un autor irlandès que, a Catalunya, coneixem especialment per muntatges com Afterplay (vista el 2013), Traslations (2014) i Dansa d'agost (2016). La directora té a la seva disposició un repartiment de luxe encapçalat per Emma Vilarasau i David Selvas però que aplega molts altres grans noms de la nostra escena.

Crítica: La resposta

28/06/2018

Més enllà de l´aparença

per Ferran Baile

La fragilitat de l´esser humà, la seva dificultat per aconseguir la desitjada felicitat, l´armonia amb si mateix, la solitud en companyia, la dificultat de comunicar-se...  Un joc de sentiments contraposats, destructius i autodestructius, dins del drama-monotonia quotidiana de tres matrimonis. L´acció està situada al nord d´Irlanda, però podria passar arreu.

Teatre contemplatiu, de ritme pausat, amb un sol escenari, la sala menjador de la modesta casa, perduda al camp dins del Comptat de Donegall, precisament on va viure els seus darrers anys l´autor. Es parla d´una població propera, Bellybeg, que és inventada per l´autor.

Un escriptor d´estil purista, que porta un temps sense publicar, malviu amb la seva dona, ex pianista i entregada a la beguda. Sobre ells pesa com una llosa la malaltia de la seva filla, una nena autista que està confinada a l´hospital enfrontant-se a un llarg i costós tractament que és la principal causa, no la única, de la continua precarietat econòmica de la parella. Un agent literari intenta comprar els drets sobre la seva obra per a l´Universitat estadounidenca de Texas. La generosa compra dels drets els alliberaria de cop de la preocupant situació econòmica en que viuen.

El problema està en que aquesta compra inclou necessariament els drets del manuscrit que està finalitzant i encara no s´ha publicat, inspirat en la malaltia de la seva filla.

L´ arribada dels pares d´ella i de l´amic i la seva dona, i el sopar posterior, despullen els dubtes i les misèries de cadascú d´ells i elles.

Els pares son una parella que es necessita però es suporta amb dificultat. Ella es sent frustrada per haver abandonat per amor la seva prometedora carrera com a metgessa. Ell és un simpàtic i frívol pianista, limitat a amenitzar bars, i amb tendències senils cleptòmanes.  

L´amic és un escriptor d´ èxit, que sempre ha tingut l´ olfacte per escriure allò que un ampli públic demanava. Acaba de vendre els drets sobre la seva obra, precisament al mateix agent literari i per a la mateixa Universitat de Texas. Viuen en l´ abundància, però per més que volen mostrar-se amb la seva dona com un matrimoni exemplar i feliç, neden en una continua mala maror que s´ accentua quan ell s´ embriaga i a ella li surt tot el ressentiment que dur dins.

Els dubtes, la covardia per afrontar la realitat, la falta de sinceritat dels uns amb els altres, la dependència, el sentit ètic no sempre ben entès, les auto justificacions per seguir com sempre… van sorgint en uns diàlegs plens d´ amargor i amb tocs d´ ironia.

Tot ve servit per un brillant elenc d´actors i actrius. Especialment fins estàn en Ferran Rañé (el pare) i l´Alex Casanovas (l´amic), que interpreten els personatges amb més carga irònica i matisen amb força encert les seves exaltacions etíliques. Emma Vilarasau i David Selvas, són el matrimoni central, Carme Fortuny interpreta a la mare i Angels Gonyalons a la  dona de l´amic. Eduard Buch és l´avariciós, però també insegur, agent literari.

Silvia Munt porta finalment a bon terme amb aquest muntatge un projecte llargament acariciat, ja que és una fervent admiradora del dramaturg irlandès, amb una producció de Bitó i el Festival Grec. L´inici de l´obra es centra en una pantalla i acompanyem al pare en la visita a la seva filla, excel.lent i corprenedora Raquel Ferri, actriu de la Jove Kompanyia del Teatre Lliure.  La part filmada es projecte sobre  una pantalla corredissa que tancarà també amb l´imatge de la filla el final de l´obra.  

Brian Friel, el Txèkhov irlandès

Bernard Patrick Friel, va néixer el 1929 i ens va deixar fisicament el 2015. Escriptor, dramaturg, director de teatre i polític, està considerat el Txékhov irlandès. El 1980 va co-fundar la Fieldday Theatre Company. Autor d´éxit, va guanyar nombrosos premis entre ells el Toni i el de la crítica a New York. Ha estat estrenat repetidament a Broadway i dues de les seves obres han estat portades al cinema, la més coneguda El ball d´agost-Dancing at Lughnasa, que va dirigir Pat O´Connor el 1998 i protagonitzada per Meryl Stree) i Filadelfia, aquí vinc!, filmada el 1975, a Irlanda i dirigida per John Queste  

Estrenes a Catalunya

El 2011 a la Sala La Planeta de Girona-Temporada Alta es va estrenar Molly Sweeney (escrita el 1994), dirigida per Miquel Gòrriz-Eteri Produccions. El 2013, a la Sala Atrium i desprès al Teatre Lliure es va estrenar Afterplay-Desprès del joc (escrita el 2002), dirigida per l´actriu Imma Colomer i interpretada per Fina Rius i Toni Sevilla. El 2014, La Perla 29, va estrenar a la Biblioteca de Catalunya, Translations-Traduccions (escrita el 1980), situada a l´Irlanda del 1939, dirigida per Ferran Utzet i amb nou actors-actrius a l´escena. El mateix Ferran Utzet amb La Perla 29, va estrenar al Teatre Lliure el 2016, l´espectacle més conegut, Dansa d´Agost-Dancing at Lughnasa (escrit el 1990), amb Nora Navas i Marta Marco al front d´un nombrós elenc. Aquest espectacle que ens situa a l´Irlanda del segle XIX, va fer una amplia gira per Catalunya.  

Text : ferranbaile@gmail.com