La senyora Florentina i el seu amor Homer

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Carme Callol, Enric Cambray, Elisabet Casanovas, Gemma Martínez, Margarida Minguillón, Mercè Sampietro, Toni Sevilla, Teresa Urroz
Escenografia:
Max Glaenzel
Vestuari:
Mercè Paloma
Il·luminació:
Kiko Planas
So:
Jordi Bonet
Ajudantia de direcció:
Antonio Calvo
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya, Ricci/Forte
Companyia:
Sinopsi:

A la Barcelona de principis del segle XX, les tristeses d’una professora de piano soltera es transformen en el vigorós procés de construcció d’una personalitat forta i lliure, davant dels ritmes marcats per un món de desitjos masculins. Una celebració de la independència femenina que en l’exili republicà de la seva autora també esdevé un lúcid clam pels valors democràtics.

Concebut des del diàleg directe amb una tradició escènica estroncada per la Guerra Civil, en un equilibri exquisit entre ironia i continuïtat, el teatre de Mercè Rodoreda és una baula fonamental a l’hora d’entendre aquesta veu tan assenyalada en la literatura europea del segle XX.

Finalista a actriu revelació (Elisabet Casanovas) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: La senyora Florentina i el seu amor Homer

11/03/2017

flors i violes

per Francesc Massip

Recordo l'únic cop que Rodoreda va sortir a escena a saludar en l'única estrena en vida d'una obra seva. Era al Teatre Prado de Sitges (1979), en la XII edició d'aquell Festival de Teatre que la vila cinèfila no va acabar d'estimar-se mai. Potser li vingué a la memòria la nit del seu debut escènic com a nena actriu el 1913, experiència que mai no repetiria. Tota la vida amb una pregona vinculació amb el teatre i mai no va veure publicada la seva obra dramàtica: l'única estrena que va viure, L'Hostal de les tres Camèlies -una rèplica àcida de l'Hostal sagarrià-, tot i la bona voluntat de la jove companyia Bruixes de dol, tampoc la va estimular a donar a conèixer les altres obres que guardava al calaix. Després ja no va ser a temps d'acompanyar-les en l'edició pòstuma que les aplegaria: El torrent de les Flors (1993). Un títol que, per cert, ha inspirat l'escenografia del present muntatge, amb l'enorme escenari de la Sala Gran farcida de flors, un lluminós espai que hagués fet les delícies de l'autora. El gran nivell expressiu de Mercè Rodoreda ja va quedar ben palès en l'estrena d'aquesta obra pel magnífic tàndem Rosa Novell i Rosa Renom sota la batuta de Mario Gas (Romea 1994). Belbel ha comptat també amb un duet protagònic d'excepció: una impecable Mercè Sampietro i la jove Elisabet Casanovas que es berena la funció amb un magnetisme espaterrant. L'espectacle flueix sense entrebancs, d'acord amb l'oliada frescor dels diàlegs rodoredians, plens d'ironia i buscada senzillesa, amb puntes d'amargor que haurien d'haver quedat més paleses. S'ha optat per uns subratllats còmics que funcionen molt bé, però que potser esbrafen l'acidesa última de l'autora. Magnífiques Teresa Urroz, Carme Callol i Margarida Minguillon, mentre l'home de la funció (Toni Sevilla) s'aferra a la covada grisor d'Homer, un nom  format per l'oximoron 'home-amor'. Emocions a flor de pell i riure a flor de llavi. Una festa per al gran públic. Flors i violes.