L'Avar

Teatre

informació obra


Adaptació:
Sergi Belbel
Intèrprets:
Joan Pera, resta de repartiment en curs, Joan Pera, resta de repartiment en curs, Daniel Grao, Nacho Sánchez
Direcció:
Sergi Belbel
Sinopsi:

Vidu i terriblement avar, Harpagó vol casar la seva filla Elisa amb Anselm, vell i ric, disposat a prendre-la sense dot, però Elisa vol casar-se amb Valeri, que ha aconseguit entrar a la casa d’Harpagó contractat com a intendent. Al mateix temps, Harpagó i el seu fill, Cleante, rivalitzen per l’amor de Mariana. Per ajudar el seu amo, el criat de Cleante, l’Escletxa, roba l’or d’Harpagó. Acusat en fals, Valeri revela el seu amor per Elisa. Aquest tradicional recurs de la confessió acaba desfent el nus de tota la intriga: Anselm descobreix que Mariana i Valeri són els fills que creia perduts en un naufragi. Al final, ambdues parelles de joves podran casar-se i Harpagó quedarà satisfet de recuperar el seu preuat or.

En aquesta comèdia, Molière utilitza tots els ressorts de l’humor: el personatge còmic d’Harpagó (el còmic de la situació) i, per descomptat, la comicitat de les paraules i els gestos, heretats de la farsa i del ball que l’autor coneixia molt bé. A més de triomfar, l’amor i la joventut se’n riuen de l’autoritat que vol casar-los en contra dels seus desitjos.

Crítica: L'Avar

22/02/2016

Deixar que la comèdia flueixi en el seu estat original

per Christian Machio

És curiós –per dir alguna cosa– com els nostres productors teatrals àvids d’èxits no recorrin més sovint al que s’ha demostrat en més d’una ocasió i en més de dues que sempre funciona: els clàssics. I no, no em refereixo a les comèdies de Shakespeare que –aquestes sí– tant proliferen temporada rere temporada, sinó més aviat a aquells Molière, Goldoni, Marivaux o fins i tot Calderón o Tirso, per citar-ne de més propers, que des de fa molts anys han quedat relegats al terreny dels Festivals o del teatre d’aficionats.

Sense arribar a la brillantor amb que Lluís Pasqual ens va servir fa un parell de temporades Els Feréstecs, ara és la productora Focus qui ens porta una més que correcta recreació de L’Avar de Molière, actualment al Teatre Goya. I recalco el que fet que es tracta d’això, d’una recreació, d’una escenificació fidedigna del text original sense cap estirabot, sense cap ocurrència escènica i, sobretot, sense voler anar en contra de la comèdia com Flotats va fer no fa gaire amb El joc de l’amor i de l’atzar. Aquí Josep Maria Mestres ha optat per oferir l’obra tal qual en un –per què no?– meritori gest de confiança en la matèria primera que tenia entre mans. I si som davant d’una de les grans comèdies del teatre clàssic, no li posem obstacles que l’autor no reclamava.

Deixar que la comèdia flueixi en el seu estat original, adaptant el llenguatge –bona mà de Sergi Belbel- ajustant els temps amb una companyia d’actors solvents i un protagonista que controla l’escenari i s’hi mou com peix a l’aigua. I sincerament no entenc la fal·lera amb la que se’ns ha venut un canvi de registre de Joan Pera, quan és evident que el personatge d’Harpagó entra dins de la zona de confort de l’actor i se’l fa seu d’una manera que no per aplaudida deixa de ser esperada. Els riures del públic no triguen en arribar i Pera, més dirigit que mai (segurament també quan pugui semblar que improvisi), els integra en l’evolució dels embolics i protagonitza algunes de les escenes més còmiques de les que li hem vist darrerament. Impagable el diàleg de malentesos entre Harpagon i el seu majordom Valeri (Ricard Farré), una de les grans troballes del repartiment juntament amb Júlia Barceló.

Segurament, i tractant-se d’una gran comèdia, la producció necessitaria una mica més d’ambició sobretot pel que fa a la posada en escena, però avui dia veure una producció privada amb una desena d’actors a escena ja entra dintre del concepte de gran muntatge. Em pregunto també com és que un muntatge com aquest L’Avar amb prou feines aspira a estar tres mesos en cartell (per, immediatament –imagino-, iniciar gira). Prudència dels productors o realitat d’una cartellera, la de Barcelona, incapaç de consolidar èxits teatrals durant llargs períodes de temps? 


Trivial