L'Avar

Teatre

informació obra


Adaptació:
Sergi Belbel
Intèrprets:
Joan Pera, resta de repartiment en curs, Joan Pera, resta de repartiment en curs, Daniel Grao, Nacho Sánchez
Direcció:
Sergi Belbel
Sinopsi:

Vidu i terriblement avar, Harpagó vol casar la seva filla Elisa amb Anselm, vell i ric, disposat a prendre-la sense dot, però Elisa vol casar-se amb Valeri, que ha aconseguit entrar a la casa d’Harpagó contractat com a intendent. Al mateix temps, Harpagó i el seu fill, Cleante, rivalitzen per l’amor de Mariana. Per ajudar el seu amo, el criat de Cleante, l’Escletxa, roba l’or d’Harpagó. Acusat en fals, Valeri revela el seu amor per Elisa. Aquest tradicional recurs de la confessió acaba desfent el nus de tota la intriga: Anselm descobreix que Mariana i Valeri són els fills que creia perduts en un naufragi. Al final, ambdues parelles de joves podran casar-se i Harpagó quedarà satisfet de recuperar el seu preuat or.

En aquesta comèdia, Molière utilitza tots els ressorts de l’humor: el personatge còmic d’Harpagó (el còmic de la situació) i, per descomptat, la comicitat de les paraules i els gestos, heretats de la farsa i del ball que l’autor coneixia molt bé. A més de triomfar, l’amor i la joventut se’n riuen de l’autoritat que vol casar-los en contra dels seus desitjos.

Crítica: L'Avar

20/11/2016

Joan Pera no fa un Simone Biles

per Núria Cañamares

Molière, el gran dramaturg de la comèdia francesa, i Joan Pera, que amb mig segle de trajectòria damunt els escenaris s’ha forjat un segell còmic genuí identificable per a tothom, es troben en aquest clàssic entre clàssics sobre la cobdícia, l’honestedat, l’autoritat, els costums, l’amor... que per si mateix ja és un reclam. Ho és també la curiositat per veure Pera en un registre diferent, allunyat en la “forma” de les seves aclamades comèdies de bulevard (sobretot La extraña pareja amb Paco Morán), però, en definitiva, amb la mateixa “intenció” de fer riure el públic a partir dels embolics que regala la naturalesa humana.

S’ha dit i comentat repetidament que l’actor feia un salt mortal posant-se a la pell dramàtica del vell Harpagon, el protagonista de l’obra a qui només li importen els diners. El mateix Pera alertava sorneguer que esperava no “prendre mal” en aquest exercici. Dons bé, l’acrobàcia li ha sortit, ja que el personatge arriba al públic en la seva essència: garrepa i aparentment naïf. Tot i això, i encara que aquest cop no improvisi amb les seves habituals ‘morcilles’, es palpa clarament la seva empremta personal amb moments “molt Pera”. De fet, s’hi juga regalant-li escenes de lluïment (com quan li fan creure que està de bon veure) i un parell de “solos” (en un d’ells baixa fins i tot a platea) que el públic recull amb entusiasme. Així doncs, acaba la pirueta dempeus i amb el cap ben alt interpretant Harpagon, però tampoc fa un ‘Simone Biles’, l’espectacular salt patentat per aquesta gimnasta olímpica nord-americana.

El director Josep Maria Mestres porta a escena ‘L’Avar’ amb ambientació d’època (un gran decorat per a cada acte, caracterització del XVII) i un text fidel a l’original –traduït per Sergi Belbel– que inclou alguna llicència amb referències als nostres dies i que permet un ampli repartiment d’actors (10, alguns més esplèndids que d’altres) que no queden en segon terme. Aquesta aposta ens fa reviure el clàssic com a tal i, alhora, amb una mirada contemporània amb què observem com, malgrat els 350 anys que ens separen, continuem confrontant-nos als mateixos temes, vicis i dilemes i resolent-los de maneres diferents. Cadascú a la seva.

Trivial