L'Avar

Teatre

informació obra


Adaptació:
Sergi Belbel
Intèrprets:
Joan Pera, resta de repartiment en curs, Joan Pera, resta de repartiment en curs, Daniel Grao, Nacho Sánchez
Direcció:
Sergi Belbel
Sinopsi:

Vidu i terriblement avar, Harpagó vol casar la seva filla Elisa amb Anselm, vell i ric, disposat a prendre-la sense dot, però Elisa vol casar-se amb Valeri, que ha aconseguit entrar a la casa d’Harpagó contractat com a intendent. Al mateix temps, Harpagó i el seu fill, Cleante, rivalitzen per l’amor de Mariana. Per ajudar el seu amo, el criat de Cleante, l’Escletxa, roba l’or d’Harpagó. Acusat en fals, Valeri revela el seu amor per Elisa. Aquest tradicional recurs de la confessió acaba desfent el nus de tota la intriga: Anselm descobreix que Mariana i Valeri són els fills que creia perduts en un naufragi. Al final, ambdues parelles de joves podran casar-se i Harpagó quedarà satisfet de recuperar el seu preuat or.

En aquesta comèdia, Molière utilitza tots els ressorts de l’humor: el personatge còmic d’Harpagó (el còmic de la situació) i, per descomptat, la comicitat de les paraules i els gestos, heretats de la farsa i del ball que l’autor coneixia molt bé. A més de triomfar, l’amor i la joventut se’n riuen de l’autoritat que vol casar-los en contra dels seus desitjos.

Crítica: L'Avar

19/02/2016

Un vestit de sastreria fet a mida

per Andreu Sotorra

L'última versió catalana de l'obra «L'avar», de Molière, es va representar —si no se me n'escapa de la memòria alguna altra— a l'Amfiteatre de Montjuïc, dins el Festival Grec del 1996. El va protagonitzar l'actor Lluís Soler (Harpagon), guardonat com a intèrpret per la crítica d'aquella temporada pel seu paper, i ja en va fer la traducció Sergi Belbel, que també la va dirigir, sota la producció de Focus. (...)

I és d'allí que parteix ara la versió que ha revisat Sergi Belbel, i que dirigeix Josep Maria Mestres, amb un llenguatge posat més al dia —han passat vint anys decisius per a l'evolució de la llengua— i fent-lo molt accessible als espectadors d'avui. Aquest és un objectiu aconseguit i que salta a la vista —millor dit, a l'oïda— des de la primera frase. Bravo! En un moment que el teatre i el cinema tendeixen a menjar-se la fonètica, aquí es detecta clarament que hi ha hagut un interès evident perquè això no passi i tots els intèrprets fan allò que els espectadors agraeixen tant: llançar el text endavant amb claredat com un dron que plana per damunt de la platea.

Una altra fet significatiu d'aquesta nova versió de «L'avar» és el repartiment. Diria que no hi hauria hagut un altre «avar» per ara i tant —entre altres coses perquè no tenim la tradició cultural francesa— sense que hi hagués hagut l'opció de donar el paper d'Harpagon al veterà actor Joan Pera. Aquesta bèstia de la comèdia —en el bon sentit del terme— que feia més de vint anys que no deixava el gènere de bulevard del Paral·lel —tret d'una incursió cinematogràfica amb Anna Lizaran i amb Ventura Pons el 2011 en la pel·lícula «Forasters», basada en l'obra homònima de Sergi Belbel— ha tornat als seus orígens escènics de teatre clàssic sense abandonar del tot el seu carisma de comediant. I per això l'Harpagon que ell representa és com aquells vestits de sastreria fets a mida que acaben de caure bé només quan es troben amb el cos pel qual han estat dissenyats. (...)

Trivial