L'Avar

Teatre

informació obra


Adaptació:
Sergi Belbel
Intèrprets:
Joan Pera, resta de repartiment en curs, Joan Pera, resta de repartiment en curs, Daniel Grao, Nacho Sánchez
Direcció:
Sergi Belbel
Sinopsi:

Vidu i terriblement avar, Harpagó vol casar la seva filla Elisa amb Anselm, vell i ric, disposat a prendre-la sense dot, però Elisa vol casar-se amb Valeri, que ha aconseguit entrar a la casa d’Harpagó contractat com a intendent. Al mateix temps, Harpagó i el seu fill, Cleante, rivalitzen per l’amor de Mariana. Per ajudar el seu amo, el criat de Cleante, l’Escletxa, roba l’or d’Harpagó. Acusat en fals, Valeri revela el seu amor per Elisa. Aquest tradicional recurs de la confessió acaba desfent el nus de tota la intriga: Anselm descobreix que Mariana i Valeri són els fills que creia perduts en un naufragi. Al final, ambdues parelles de joves podran casar-se i Harpagó quedarà satisfet de recuperar el seu preuat or.

En aquesta comèdia, Molière utilitza tots els ressorts de l’humor: el personatge còmic d’Harpagó (el còmic de la situació) i, per descomptat, la comicitat de les paraules i els gestos, heretats de la farsa i del ball que l’autor coneixia molt bé. A més de triomfar, l’amor i la joventut se’n riuen de l’autoritat que vol casar-los en contra dels seus desitjos.

Crítica: L'Avar

26/02/2016

On dimonis es van conèixer Joan Pera i Molière?

per Teresa Bruna

Vaig anar a veure L'avar amb la idea de que veuria un Joan Pera diferent, com ja l'havia vist a la pel·lícula Forasters, de la qual n'és autor en Sergi Belbel, casualment -o no!- el mateix que ha renovat la versió en català de L'avar que ell mateix va traduir i dirigir l'any 1996 per al Grec. Doncs no tan sols està diferent. Li vaig preguntar quan dimonis l'havia conegut en Molière, per haver escrit aquest paper per a ell. Joan Pera és L'avar, ni més ni menys. Ho dic amb tot el carinyo perquè em consta que és un home molt generós.

Per si algú no coneix l'obra, l'Harpagon (l'avar} és un home obsessionat en conservar els seus diners en un lloc segur i impedir, no només que ningú els toqui, sinó que no se'n gasti ni un. Per què els vol? Potser per comprar els joves, una novieta que pot ser, de passada, la seva filla, per exemple... Però tampoc se'l veu massa disposat a invertir-los en ella: només en fer-li saber, a la noia i a tothom, que en té, com si això fos la clau de la vida. Aquell Molière -l'amic d'en Joan Pera-, va ser un grandíssim talent que volia rectificar el món i els seus costums malsans, posant-los davant el públic com un mirall a través del teatre, tot denunciant els seus impulsors quan eren coneguts (alta societat, reialesa... vaja, la casta!). I tot plegat fent riure des de al burgès fins al més humil. I ho va aconseguir.

 A L'Avar, Molière explica els costums de l'època, sobretot el que fa referència el poder dels pares per casar els fills sense tenir en compte els seus sentiments. En altres cultures, això encara passa. També parla de les dots que havien de pagar els pares per casar la nena. I avui hi ha països on les nenes van a parar als orfandats, perquè els pares no poden assumir lo cares que surten. Per tant, també passa. A banda d'escriure L'avar per a aquest grandíssim Joan Pera, Molière no era cap visionari, explicava el món com el veia i la tragèdia és que encara continua en determinats llocs. Explicava la humanitat, quan no té prou mitjans ni informació per ser lliure.

Aquest avar empedreït dit Harpagon, escull un vell, disposat a no cobrar dot, per casar-lo amb la seva dolça filla. I Molière ho explica fent-nos riure, d'entrada, i fent-nos reflexionar quan el riure s'ha calmat. I qui és capaç fer-nos riure mentre amaga miserablement la guardiola sota la capa, ignorant la felicitat dels seus propis fills? El gran Joan Pera! Un actor que té els seus orígens al teatre clàssic i que, durant molts anys, s'ha anat forjant una personalitat còmica molt singular. Jo el recordo quan feia de nebodet del Dr. Caparrós i, tot i que ja apuntava, no era el que hem conegut amb el vodevil i el Teatre de Boulevard amb la seva Estraña Pareja, en Paco Morán, amb qui van fer les millors morcillas del teatre.

A L'Avar ha abandonat el teatre de Boulevard però no el vodevil. Els intríncolis amb els diners i les relacions entre els fills, els seus possibles novios o nòvies i les futures nòvies d'ell mateix  provoquen escenes d'embolics impagables. I ell, aguanta un text de més de dues hores sense cap problema (ni morcilla?), tirant-se per terra quan ho exigeix el guió i, en algun moment, deixant que el Joan Pera del Paral·lel tregui el nas per sota la capa, amb els diners ben agafats. Penso que és un bon espectacle, d'una durada important, molt ben interpretat per tots els que hi intervenen i que passa volant. Molière, si estigués en algun lloc des d'on el pogués veure, es  fregaria les mans de satisfacció d'haver-ho aconseguit!


Trivial