L'Avar

Teatre

informació obra


Adaptació:
Sergi Belbel
Intèrprets:
Joan Pera, resta de repartiment en curs, Joan Pera, resta de repartiment en curs, Daniel Grao, Nacho Sánchez
Direcció:
Sergi Belbel
Sinopsi:

Vidu i terriblement avar, Harpagó vol casar la seva filla Elisa amb Anselm, vell i ric, disposat a prendre-la sense dot, però Elisa vol casar-se amb Valeri, que ha aconseguit entrar a la casa d’Harpagó contractat com a intendent. Al mateix temps, Harpagó i el seu fill, Cleante, rivalitzen per l’amor de Mariana. Per ajudar el seu amo, el criat de Cleante, l’Escletxa, roba l’or d’Harpagó. Acusat en fals, Valeri revela el seu amor per Elisa. Aquest tradicional recurs de la confessió acaba desfent el nus de tota la intriga: Anselm descobreix que Mariana i Valeri són els fills que creia perduts en un naufragi. Al final, ambdues parelles de joves podran casar-se i Harpagó quedarà satisfet de recuperar el seu preuat or.

En aquesta comèdia, Molière utilitza tots els ressorts de l’humor: el personatge còmic d’Harpagó (el còmic de la situació) i, per descomptat, la comicitat de les paraules i els gestos, heretats de la farsa i del ball que l’autor coneixia molt bé. A més de triomfar, l’amor i la joventut se’n riuen de l’autoritat que vol casar-los en contra dels seus desitjos.

Crítica: L'Avar

04/04/2016

Un Molière fet per a Joan Pera

per Toni Polo

Havien assegurat que Joan Pera canviava dràsticament de registre a L’avar. Qui tingui ganes o curiositat per veure un avar més antipàtic que divertit; més implacable que tontet; més dolent que tendre a les primeres de canvi se n’adonarà que el protagonista d’aquest Molière és un Joan Pera en tota regla. El primer “Ohhh... Quina ràbia!”, amb la seva veu nasal i el seu to d’Extraña pareja deixa clar que hem vingut a veure el Joan Pera (el gran Joan Pera) de sempre.

Feta aquesta premissa, l’adaptació de Josep Maria Mestres del clàssic francès del segle XVII és una obra molt fidel a l’esperit que li va donar Molière i, per tant, divertida i crítica. Els embolics que envolten l’entremaliat, desconfiat i repel·lent Harpagon es cusen amb bona lletra per un repartiment de luxe, on cada actor defensa amb personalitat el seu personatge. Els innocents i il·lusionats enamorats, els qui han d’embolicar la troca, els pilotes, els perjudicats o els desenganyats arrenquen rialles del públic constantment en una bona mostra de teatre clàssic en tots els sentits,des de la posada en escena, sòbria però encertada, fins al vestuari, passant per l’adaptació del text (és una traducció de Sergi Belbel).

Estem davant d’un muntatge fet a mida de Joan Pera però, també, davant d’una obra coral. No riurem només amb les interpretacions retorçades i recargolades de l’Harpagon; també riurem amb un Ricard Farré esplèndid, o amb una Alba Florejachs que es troba com peix a l’aigua embolicant els amants i intentant treure’n profit. Manel Dueso, Òscar castellví (i, en realitat, tots) aconsegueixen que la història, ben narrada i ben muntada, no decaigui en un sol moment.


Trivial