Lehman Trilogy

Teatre

informació obra


Direcció:
Roberto Romei
Intèrprets:
Ruben de Eguía, Òscar Muñoz, Santi Ricart, Jordi Rico, Jacob Torres, David Vert
Escenografia:
Roger Orra
Assesoria de moviment:
Nuria Legarda
Vestuari:
Marta Rafa
Il·luminació:
Roger Orra
So:
Lucas Ariel
Ajudantia de direcció:
Anna Maria Ricart
Producció:
Grec 2016 Festival de Barcelona, La Villarroel
Companyia:
Teatro de los Sentidos
Autoria:
Teatro de los Sentidos
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

L'any 2008, el món sencer era sacsejat violentament per la caiguda d'un banc d'inversions nord-americà que s'acabava de declarar insolvent. Era Lehman Brothers, una entitat financera que desfermava així una crisi les conseqüències de la qual encara es deixen sentir avui. Qui hi havia rere aquella entitat i quina era la seva història? 

La resposta la té un espectacle que explica les vivències d'una família jueva que va arribar des d'Alemanya al Nova York de mitjan segle XIX. Amb ironia, documentació i convidant-nos a la reflexió, el text ens permetrà seguir les diverses generacions de la família Lehman fins al moment de la caiguda del seu banc d'inversions, al principi del segle XXI. És, de fet, una passejada per la història del capitalisme que arrenca en les primeres transaccions comercials i acaba en fenòmens com la globalització. 

Crítica: Lehman Trilogy

13/07/2016

Esgotadora construcció i destrucció d'un imperi a l'aire

per Jordi Bordes

Roberto Romei és un director que li agrada parlar de l'actualitat. Pujar a escena històries que siguin un mirall de l'avui. Efectivament, és tota una lliçó d'economia i una pedagògica mirada a la perversitat del capitalisme, que va néixer com l'oportunitat a què els que no tenien recursos poguexssin finançar elñs seus projectes tangibles a ser una màquina calculadora en què ja no se sap què es ven, què es compra i perquè, tot de cop, pot caure tot un impero per un mal dia de descofiança amb les empreses mundials.

El text planteja dues parts ben diferenciades: a la primera, es veu com neix i s'assenta, mica en mica i amb l'esforç d'un estalviador amb alguna idea revoluconària el progrés a la botigueta de Lehman Brothers; a la segona, arriba l'excés, la multiplicació dels diners com si fossin pans i peixos, l'accès al món en què el diner és virtual, intangible i que, en cas de crisi, cauen els que no tenen prou recursos que són devorats pels seus antics companys de borsa. Una segona part que acaba sent esgotadora, tant per a a actors com per a espectadors, que agraïria alguna retallada de les repeticions (no totes, tampoc) qque permeti una certa continuïutat en la forma narrativa però sense excedir-se com ara. L'espai escènic és igualment atractiu en la construcció del primer quadre, mentre que en el segon, amb l'atalaia i la butaca instal·lada no amaga cap sorpresa. Podria  haver estat ocasió per anar desmuntant els fonaments del naixement per donar nou aire a una escena amb massa paruala i només moviment d'actors per l'estructura monumental.

El treball dels sis actors és notable. Saben construir els personatges en els diferents moments d'ingenuïtat, poder i declivi de la seva vida. Si Robert, el nét, saltironeja quan té sis anys i s'adorm a la butaca quan tot s'esfondra (el negoci i la seva primera relació de parella). De fet, la manera com accedeixen al seu món familiar denota bé els canvis de concepció vital per a una família jueva, que vol mantenir la tradició vinguda de la seva Baviera natal.