L'any 2008, el món sencer era sacsejat violentament per la caiguda d'un banc d'inversions nord-americà que s'acabava de declarar insolvent. Era Lehman Brothers, una entitat financera que desfermava així una crisi les conseqüències de la qual encara es deixen sentir avui. Qui hi havia rere aquella entitat i quina era la seva història?
La resposta la té un espectacle que explica les vivències d'una família jueva que va arribar des d'Alemanya al Nova York de mitjan segle XIX. Amb ironia, documentació i convidant-nos a la reflexió, el text ens permetrà seguir les diverses generacions de la família Lehman fins al moment de la caiguda del seu banc d'inversions, al principi del segle XXI. És, de fet, una passejada per la història del capitalisme que arrenca en les primeres transaccions comercials i acaba en fenòmens com la globalització.
Aquest ha estat un dels millors muntatges de tot el que he vist durant aquest Grec 2016. Desitgem que torni en temporada i faci gira arreu. Si no és demanar massa també es podrien plantejar fer la producció sense escatimar text, ja que en realitat Lehman Trilogy dura dues hores més. Hi tornaríem segur perquè em vaig quedar amb les ganes de més teca.
La clau per enganxar-se a més d'un segle d'història del capitalisme, de la família Lehman i de la política dels Estats Units, per sintetitzar de manera ràpida, és el plantejament escènic de Roberto Romei. Sobrietat formal per fer brillar un repartiment de luxe (Rubèn de Eguía, Òscar Muñoz, Santi Ricart, Jordi Rico, Jacob Torres i David Vert) que, com si fossin uns dimonis que han fet un pacte, ens fan creure una veritable relació fraternal. Impossible destacar una individualitat.El director hi ha afegit l'atmosfera de justa comicitat perquè l'espectador pugui digerir la quantitat d'informació d'un text impressionant.