Lehman Trilogy

informació obra



Direcció:
Roberto Romei
Intèrprets:
Ruben de Eguía, Òscar Muñoz, Santi Ricart, Jordi Rico, Jacob Torres, David Vert
Escenografia:
Roger Orra
Assesoria de moviment:
Nuria Legarda
Vestuari:
Marta Rafa
Il·luminació:
Roger Orra
So:
Lucas Ariel
Ajudantia de direcció:
Anna Maria Ricart
Producció:
Grec 2016 Festival de Barcelona, La Villarroel
Companyia:
Teatro de los Sentidos
Autoria:
Teatro de los Sentidos
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

L'any 2008, el món sencer era sacsejat violentament per la caiguda d'un banc d'inversions nord-americà que s'acabava de declarar insolvent. Era Lehman Brothers, una entitat financera que desfermava així una crisi les conseqüències de la qual encara es deixen sentir avui. Qui hi havia rere aquella entitat i quina era la seva història? 

La resposta la té un espectacle que explica les vivències d'una família jueva que va arribar des d'Alemanya al Nova York de mitjan segle XIX. Amb ironia, documentació i convidant-nos a la reflexió, el text ens permetrà seguir les diverses generacions de la família Lehman fins al moment de la caiguda del seu banc d'inversions, al principi del segle XXI. És, de fet, una passejada per la història del capitalisme que arrenca en les primeres transaccions comercials i acaba en fenòmens com la globalització. 

Crítica: Lehman Trilogy

08/07/2016

UNA LLIÇÓ D´ECONOMIA, D´HISTORIA i DE TEATRE

per Ferran Baile

Cent trenta anys de la història dels Estats Units i tres generacions de la nissaga d´una família, passen pel sobri entaulat-escenari de la Sala Villarroel. Una historia explicada-narrada-interpretada per sis magnífics interprets, Santi Ricart-Oscar Muñoz-Jordi Rico-David Vert-Jacob Torres-Rubén de Eguía, que t´enganxa des del primer moment, en un treball actoral exhaustiu, adrenalínic que té la paraula com a medi principal d´expressió, però també el ritme i l´expressió corporal. Un text molt afinat del dramaturg Stefano Massi (Florència-Firenze, 1975), l´autor del també notable tex, Dora no reeducable, acuradament traduït per Carles Fernández Giua, i dirigit amb nervi i convicció pel director també italià, però format en part a Barcelona, Roberto Romei (Florència-Firenze, 1967). Dos hores i quaranta minuts, dividides en dos actes, el primer d´hora i mitja, amb un entremig de no més de vint minuts. Magistral la forma com expressen escenicament la mort de cada personatge, descalçant-se i deixant caure al buit l´americana. Els patriarques de la saga continuen a l´escèna vivint des d´un limbe presencial les peripècies dels seus fills i nets. Així Santi Ricart-Henry (mort el 1855), Oscar Múñoz-Emanuel (mort el 1871), Jordi Rico-Mayer (mort el 1897), els pioners, i més endavant David Vert-l´arrollador Philip (mort el 1947), Jacob Torres-el díscol-governador-Herbert (mort el 1963), i Rubén de Eguía-Robert (mort el 1969),  son presents fins les darreres convulsions de l´empresa en mans dels seus cobdíciosos i impersonals continuadors.

Un fresc històric des de l´arribada dels emigrants germans Lehman a Estats Units (1850), el seu creixement i diversificació com a empresa, fins a la fallida de Lehman Brothers Holdings Inc (2008), que ens ha arrastrat a l´actual cris financera mundial. Des d´aquells pioners, fermament lligats a les seves tradicions i principis, que comerciaven amb productes tangibles (vestits, cotó, cafe, ferrocarrils..), fins els hereters impersonals creadors de xarxes d´empreses a la recerca de continus beneficis, comerciant amb interessos de diners-fum.

L´eterna lluita, multiplicada perillosament en el món actual, entre els creadors-emprenedors-empresaris que creen empreses tangibles que donen treball i ofici a múltiples ciutadans i els especuladors que busquen sense cap escrúpol grans beneficis per a uns pocs. El diner productiu i el diner especulatiu. Els beneficis lícits i humanitzats i els beneficis foscos i deshumanitzats.  


Els Lehman Brothers

Alemanys d´origen jueu i d´arrelades conviccions religioses, els tres germans Lehman, fills d´un comerciant de bestiar establert a Baviera, varen anar emigrant a Estats Units a mitjans del segle XIX. El 1844 arribava el germà gran Henry, i es va establir a la ciutat de Montgomery (Alabama), fundada el 1816 i que vivia un període d´expansió tenint la seva principal riquesa en els nombrosos camps de cotó. El 1847, arribaren Emanuel i Mayer, el germà petit que amb el temps es convertiria en un dels cervells més privilegiats de la família. El 1850, varen obrir una modesta botiga de venda de teixits que varen anar ampliant al mercat de matèries primes. Desprès del gran incendi que va arrasar les plantacions, varen admetre pagaments en cotó en brut que ells venien desprès als industrials del nord. Es convertiren en intermediaris. El 1858, ja varen obrir una sucursal a Nova Yok, on varen participar activament en la creació del Mercat del Cotó (1884). La seva habilitat i unió els va permetre superar la Guerra Civil a Estats Units (1861-65) i anar convertint-se en una companyia de serveis financers, un banc, que amb sentit de futur va invertir profitosament també en el camp del cafè i dels ferrocarrils. A la mort de Henry, el germà gran, Emanuel i Mayer van prendre el relleu engrandint el llegat i posteriorment varen ser els fills qui també varen anar expandint l´empresa, treien profit de la primera guerra mundial, superant la crisi de Wall Street del 1929, invertint en vehicles i entrant al mercat de la ràdio i la televisió, aconseguint novament profit de la Segona Guerra Mundial i fins i tot de la carrera espaial per a la conquesta de la Lluna. Amb la globalització les noves generacions immerses en el neoliberalisme salvatge varen anar creixent dins la selva financera amb cobdícia temerària fins fer fallida el 2008 i arrastrar amb la seva caiguda el sistema financer mundial en la pitjor crisi de la historia.

Text: ferranbaile@gmail.com