L'electe

informació obra



Intèrprets:
Ramon Madaula/ Abel Folk, Roger Coma
Autor:
Federico García Lorca
Direcció:
Genoveva Pellicer
Sinopsi:

Un jove polític acaba de ser escollit president. En poques hores ha de pronunciar el seu discurs d’investidura però, cada vegada que l’assaja, un terrible tic deforma la seva cara de forma tan ridícula com hilarant. El psiquiatra només té unes poques hores per resoldre aquest aparent trastorn i evitar que el president faci un ridícul espantós en la seva primera compareixença.

L’Electe es converteix en una batalla entre el president i el psiquiatra. Que amaga cadascú? Quines són les veritables intencions d’un i altre ? Quins fets de la nostra vida marquen el nostre futur i, sobretot, la nostra vocació?

Crítica: L'electe

30/07/2017

Una picor recurrent

per Núria Cornet



No l’heu tinguda mai una picor recurrent, jo la tinc ara mateix, i anit la vaig compartir amb en Roger Coma i Ramon Madaula a la Sala Muntaner a la representació de “L’Electe”.

Amb la platea plena de públic que acompanyava els actors amb rialles, la picor recurrent que tinc ara mateix a causa d’una rinitis al·lèrgica, no és la mateixa que la de l’electe (Roger Coma) qui 4 hores abans de pronunciar el seu discurs d’investidura per a ser el President de la Generalitat “té una merda de picor al nas” que li fa fer ganyotes com en Jim Carrey i l’impossibilita de fer el discurs que ha estat preparant davant el mirall tantes vegades.

A partir d’aquest fet que comparteixo sense haver de fer cap discurs, el protagonista se sotmet a la teràpia d’un psiquiatre (Ramon Madaula) que d’entrada li diu que té un tic espasmòdic i pateix un trastorn (de personalitat), cosa que l’electe d’entrada es nega a acceptar.

La comèdia fina està servida amb la sessió, protagonitzada per ambdós personatges i la teràpia que el doctor li va imposant, a poc a poc. La picor recurrent li va i li ve al President electe amb les preguntes i afirmacions del doctor que indaga en el seu passat i joventut de nen grassonet, poc estimat, amb por a decebre i a no estar a l’altura de les expectatives.

Còmiques les recomanacions del psiquiatre de sentir una pressió testicular pensant en la Paca, una mare de l’escola del seu fill que està de bon veure o el moment on l’electe ha de matar el pare.

El text de Madaula, el tercer que estrena, ara dirigit per Jordi Casanovas, pica l’ullet a personatges de casa nostra que truquen el candidat mentre prepara el discurs com el comte de Godó, Oliu del Banc de Sabadell o Bertomeu de La Caixa o a maneres de ser de la política catalana com la coneguda com fer “la puta i la ramoneta”.

La meva picor es va convertir en rialles en molts moments de la representació (divendres 31 de Març) coproduïda per la Sala Muntaner que s’hi estarà al seu escenari del 29 de març al 7 de maig.


Trivial