L'electe

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Ramon Madaula/ Abel Folk, Roger Coma
Autoria:
Federico García Lorca
Direcció:
Genoveva Pellicer
Sinopsi:

Un jove polític acaba de ser escollit president. En poques hores ha de pronunciar el seu discurs d’investidura però, cada vegada que l’assaja, un terrible tic deforma la seva cara de forma tan ridícula com hilarant. El psiquiatra només té unes poques hores per resoldre aquest aparent trastorn i evitar que el president faci un ridícul espantós en la seva primera compareixença.

L’Electe es converteix en una batalla entre el president i el psiquiatra. Que amaga cadascú? Quines són les veritables intencions d’un i altre ? Quins fets de la nostra vida marquen el nostre futur i, sobretot, la nostra vocació?

Crítica: L'electe

01/04/2017

FET A MIDA

per Francesc Massip

Tal i com succeeix a una banda i altra d'Atlàntic i Pacífic, i en tots dos hemisferis, massa sovint qui se situa al capdavant d'un govern no és pas aquell que reuneix més mèrits, ans un dels més ineptes, i en els casos més sinistres -i els hem tingut, i tenim, a tocar- s'han vist empesos al càrrec per qualque mancança o alguna frustració personal. Les inseguretats privades poden arrossegar els afectats al camp de la política, on els poders econòmics solen promocionar justament els més mal·leables al seu profit i negocis. És a dir, els que millor serviran els interessos particulars i pitjor els públics.

Aquest mal sistèmic batega rere la comèdia de Ramon Madaula, un dels actors més afinats i millor preparats del teatre català, que ara s'estrena com a dramaturg amb L'electe, una peça feta a mida per al tàndem interpretatiu que pedalegen virtuosament Roger Coma i el mateix Madaula, sota l'experta batuta de l'autor i director Jordi Casanovas. Una terna de luxe, al servei d'un artefacte escènic intens, amb diàlegs penetrants i fluids, que presenten una situació dramàtica ben oliada amb generoses dosis d'humor tallant, agut i lluminós.

Veient els tics, quequeses i embarbussaments d'un president electe (Coma) que ha d'acarar-se al discurs d'investidura ple de pors i de dubtes, la riallada es multiplica exponencialment quan hom reconeix alguns dels més inútils, patètics i venals mandataris que ocupen o han ocupat el lloc ben a prop nostre, i que l'estilet immisericorde del psiquiatra (i la mirada punxent de Madaula) ens mostra en totes les seves miserables menudències...

L'electe és, doncs, altament recomanable per gaudir amb unes rèpliques intel·ligents i esmolades, creuades amb una formidable agudesa interpretativa, que funcionen com a descargolador del riure d'una audiència abusivament castigada per la inèpcia ostensible dels governants que han de moure el braç com aquells gatets xinesos per pronunciar un discurs generalment vacu, mentider i presumptuós. Una catarsi necessària!

Trivial