L'electe

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Ramon Madaula/ Abel Folk, Roger Coma
Autoria:
Federico García Lorca
Direcció:
Genoveva Pellicer
Sinopsi:

Un jove polític acaba de ser escollit president. En poques hores ha de pronunciar el seu discurs d’investidura però, cada vegada que l’assaja, un terrible tic deforma la seva cara de forma tan ridícula com hilarant. El psiquiatra només té unes poques hores per resoldre aquest aparent trastorn i evitar que el president faci un ridícul espantós en la seva primera compareixença.

L’Electe es converteix en una batalla entre el president i el psiquiatra. Que amaga cadascú? Quines són les veritables intencions d’un i altre ? Quins fets de la nostra vida marquen el nostre futur i, sobretot, la nostra vocació?

Crítica: L'electe

11/05/2017

El deliri controlat

per Núria Sàbat

La Sala Muntaner ens fa conèixer una altra faceta –per a la majoria, desconeguda– de Ramon Madaula: la d’escriptor. Si bé no és el seu primer text, de moment, el seu nom encara s’associa només a la interpretació, perquè Madaula ens ha demostrat sobradament que és un gran actor. I pel que sembla, també és en camí de convertir-se en un bon dramaturg. Almenys aquesta és la sensació que queda després d’haver vist L’electe.

Es tracta d’una comèdia sòlida i divertida que, sense defugir els tòpics, sap ser enginyosa i actual tot plantejant dilemes i situacions que ens són ben familiars.

Asseguts l’un davant de l’altre, el president electe i el psiquiatre estan a punt d’iniciar una sessió per tal d’esbrinar l’origen d’una inoportuna picor nasal que impedeix al futur president verbalitzar el seu discurs d’investidura. Davant d’un pacient més aviat naïf, el psiquiatre –un home experimentat que el veu venir de lluny– comença a furgar. Malgrat les reticències del polític, els greuges i les mancances d’una infantesa amb poc amor i el desig de ser estimat, que pren la forma d’una inconscient però manifesta ànsia de poder, comencen a aflorar.

Rient-se de tot i de tothom, però sempre guardant les formes, i llançant més d’un dard enverinat, l’autor fa un retrat un pèl caricaturitzat del poder o, millor dit, de qui l’ostenta, que els dos intèrprets –Roger Coma i el mateix Madaula– es fan ben seu. Ambdós actors s’entenen bé i semblen sentir-se còmodes, gràcies també a la bona direcció de Jordi Casanovas. El tercet funciona, el públic n’és conscient i els ovaciona satisfet.


Trivial