L'electe

informació obra



Intèrprets:
Ramon Madaula/ Abel Folk, Roger Coma
Autor:
Federico García Lorca
Direcció:
Genoveva Pellicer
Sinopsi:

Un jove polític acaba de ser escollit president. En poques hores ha de pronunciar el seu discurs d’investidura però, cada vegada que l’assaja, un terrible tic deforma la seva cara de forma tan ridícula com hilarant. El psiquiatra només té unes poques hores per resoldre aquest aparent trastorn i evitar que el president faci un ridícul espantós en la seva primera compareixença.

L’Electe es converteix en una batalla entre el president i el psiquiatra. Que amaga cadascú? Quines són les veritables intencions d’un i altre ? Quins fets de la nostra vida marquen el nostre futur i, sobretot, la nostra vocació?

Crítica: L'electe

11/04/2017

La rebotiga del polític d'èxit

per Iolanda G. Madariaga

Ramon Madaula, a qui coneixem com a un dels actors de més sòlida trajectòria dels escenaris catalans, se’ns revela com l’hàbil autor d’aquesta comèdia. Una peça que vol furgar en els motius més profunds que empenyen a algunes persones a lliurar-se a la política professional. Es tracta d’una comèdia de situació molt ben travada, àgil i un xic amarga. L’amargor ve de descobrir el nen carregat de pors, complexes i inseguretats que hi ha darrera de l’home d’èxit: el quasi-president -a quatre hores de la sessió d’investidura- d’una Generalitat de ficció prou versemblant. Pel demés, la comèdia és un artefacte que funciona amb precisió, d’una banda, per l’encertada direcció de Jordi Casanoves i de l’altre -i  principalment-, per la interpretació dels dos únics actors: Roger Coma i Ramon Madaula. Roger Comes, com a President de la Generalitat, dibuixa un jove polític en el cim de les seves aspiracions; per alguna insòlita raó comença a fer estranyes ganyotes quan assaja el seu discurs d’investidura. Ramon Madaula encarna el psiquiatre de gran prestigi que haurà de “guarir” el polític a contrarellotge. Ambdós construeixen les seves caricatures amb subtil intel·ligència: el primer des de l’acceleració que requereix el plantejament, el psiquiatre des de la calma més absoluta i amb la sornegueria de tenir el President en les seves mans. Si bé la situació conté en ella mateixa el pinyol de la comèdia, s`ha de dir, però, que són els diàlegs els que acaben d’amanir una comèdia que, malgrat podem trobar molts punts de contacte amb la nostra realitat més immediata, és fàcilment extrapolable i adaptable a altres entorns.

Trivial