Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.
Podreu accedir a les gravacions aquí. (S'activa del 9 a l'11 d'abril a les 20h i el 12 d'abril a les 18h)
El teatre Lliure fa 40 anys, i ho celebra tornant a escena aquest muntatge emblemàtic del Fabià Puigserver que va rebentar la taquilla el 1989. Molts dels qui hi eren hi tornen a ser, i no cal que el recordeu si el podeu reviure. La nostàlgia, molt millor en present.
"En Lluís Pasqual m’ha proposat fer altra vegada Les noces de Fígaro que va idear el Fabià Puigserver, amb motiu del 40 aniversari de la fundació del Lliure. Aquelles Noces que es van estrenar al febrer del 1989 i que van ser tan emblemàtiques, i que signifiquen tantes coses per a tanta gent. Per al públic que les van veure i també per als qui la vam fer.
Des del més gran respecte al muntatge, i amb un profund agraïment a tot el que el Lliure m’ha donat al llarg de tants anys, em poso il·lusionat a procurar tornar a omplir de vida un muntatge ple d’allò que per al Fabià significava el teatre: joc, generositat, saviesa i un grandíssim amor i esperit de servei cap al públic. Jo llavors vaig ser-ne el Fígaro; avui, no pocs anys després, m’encarreguen que redirigeixi aquell muntatge. I el que em ve més de gust de fer es intentar transmetre aquell preciós esperit de vida i de teatre a un nou grup d’actors perquè, prenent el testimoni d’aquells que de la mà d’en Fabià el vàrem fer, amb el seu contrastat talent i entusiasme, puguin aportar tot allò de bo que el pas dels anys hagi afegit a l’exercici del nostre ofici.
Amb tot el meu amor per tots aquells que l’estrenàvem el 1989, i amb tot el meu amor cap a aquells que avui ens posem a treballar, no puc més que agrair al Lliure i al Lluís Pasqual aquesta bonica oportunitat."
Lluís Homar
Quaranta anys d'existència es mereixien la revisió d'un clàssic com aquest, que el Lliure coneix prou bé. Si la versió del 89 la va dirigir Fabià Puigserver i la va interpretar Lluís Homar, és ara aquest qui s'encarrega de la direcció...i no ha volgut tocar gaire cosa. Justament això és el que es troba a faltar una mica, uns certs retocs, o potser una certa actualització. De vegades un clàssic és un clàssic, però s'hi nota el pas del temps. Al meu entendre, aquest seria el cas. En qualsevol cas, l'obra, una comèdia de guerra de sexes amb portes que s'obren i es tanquen, té moments molt divertits i especialment inspirats quan apareix en escena Joan Carreras, sens dubte el rei de la funció, sense oblidar el toc de qualitat que a cada escena exhibeix l'Oriol Genís. Però el resultat final és una mica irregular.
