L'inframón

informació obra



Direcció:
Juan Carlos Martel Bayod
Intèrprets:
Andreu Benito, Joan Carreras, Gala Marqués - Carla Schilt, Víctor Pi, Mar Ulldemolins
Escenografia:
Alejandro Andújar
Vestuari:
Alejandro Andújar
Il·luminació:
David Bofarull
So:
Damien Bazin
Vídeo:
Joan Rodon
Ajudantia de direcció:
Georgina Oliva
Autoria:
Hernán Rivera Letelier
Adaptació:
Laura Pizarro
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

Algú ha inventat una petita meravella que està revolucionant el planeta: un artefacte que proporciona una immersió total en el món virtual. Només cal que trieu una identitat i us lliureu als vostres desitjos, siguin el que siguin... 

La dramaturga nord-americana Jennifer Haley no ha deixat de guanyar premis des que l'any 2012 va escriure aquest thriller de ciència-ficció, que és també un drama criminal. Quines conseqüències té viure els nostres somnis privats amb la màxima llibertat? Molts veuran en aquest muntatge una advertència sobre la realitat virtual i la suposada impunitat que proporciona el món d'internet. 

Una jove detectiu que investiga les formes més inquietants d'entreteniment que proporciona el giny en qüestió n'interrogarà el creador i ens portarà així del món real al virtual mentre ens planteja una qüestió inquietant: el fet que una cosa no existeixi vol dir que no és real? Us ho preguntareu mentre gaudiu d'una peça extremadament intel·ligent i ben construïda que projecta una mirada freda i implacable sobre el comportament humà i les noves tecnologies. 

Crítica: L'inframón

12/10/2016

La perillositat del món virtual

per Pep Vila

Lliurats com estem a les noves tecnologies i a les xarxes socials, no està de més donar un toc d'alerta un toc d'alerta. Això és el que fa amb encert Juan Carlos Martel, qui va molt més enllà explorant els límits de la perversitat humana: en un món virtual, res no està limitat, res no està castigat. "Inframòn" és una obra sobre la desesperació de l'ésser, que fart de la realitat que el rodeja, es lliura als plaers de la xarxa.

La idea és esplèndida i el desenvolupament també: la separació física que uneix el món real del virtual és reeixida i el joc de llums, que ens trasllada d'un lloc a l'altre, també. La presència imponent d'Andreu Benito -el Papa- dona còs a l'obra i només trobem a faltar una mica més de ritme i més desenvolupament en la història de la investigació que encapçalada per Mar Ulldemolins. En aquells moments, situacions una mica repetitives, és quan "Inframòn" baixa d'intensitat, però sortosament torna a recuperar.se en la recta final, uns minuts finals realment sorprenents.