L'inframón

informació obra



Direcció:
Juan Carlos Martel Bayod
Intèrprets:
Andreu Benito, Joan Carreras, Gala Marqués - Carla Schilt, Víctor Pi, Mar Ulldemolins
Escenografia:
Alejandro Andújar
Vestuari:
Alejandro Andújar
Il·luminació:
David Bofarull
So:
Damien Bazin
Vídeo:
Joan Rodon
Ajudant de direcció:
Georgina Oliva
Autor:
Hernán Rivera Letelier
Adaptació:
Laura Pizarro
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

Algú ha inventat una petita meravella que està revolucionant el planeta: un artefacte que proporciona una immersió total en el món virtual. Només cal que trieu una identitat i us lliureu als vostres desitjos, siguin el que siguin... 

La dramaturga nord-americana Jennifer Haley no ha deixat de guanyar premis des que l'any 2012 va escriure aquest thriller de ciència-ficció, que és també un drama criminal. Quines conseqüències té viure els nostres somnis privats amb la màxima llibertat? Molts veuran en aquest muntatge una advertència sobre la realitat virtual i la suposada impunitat que proporciona el món d'internet. 

Una jove detectiu que investiga les formes més inquietants d'entreteniment que proporciona el giny en qüestió n'interrogarà el creador i ens portarà així del món real al virtual mentre ens planteja una qüestió inquietant: el fet que una cosa no existeixi vol dir que no és real? Us ho preguntareu mentre gaudiu d'una peça extremadament intel·ligent i ben construïda que projecta una mirada freda i implacable sobre el comportament humà i les noves tecnologies. 

Crítica: L'inframón

25/09/2016

Quan Alícia no sabia què era Internet

per Andreu Sotorra

Tothom sap l'arriscat que és dirigir intèrprets infants en una obra de teatre de contingut adult com és «L'inframón». I encara més arriscat si el paper de la petita Iris de l'obra no es limita a un entrar i sortir d'escena o a fer un acompanyament més o menys simpàtic sinó a tot un seguit de diàlegs de contingut gens senzill, amb rèpliques i contrarèpliques i l'expressivitat imprescindible en cada moment.

A la complexitat, per críptica, de l'obra «L'inframón», de la jove autora nord-americana Jennifer Haley (les seves dades biogràfiques amaguen indret de naixença i edat en conseqüència amb la seva passió pel món virtual, segurament) cal afegir, doncs, aquesta direcció especial molt ben aconseguida, si tenim en compte que les dues petites intèrprets —¿9 o 10 anys?— que alternen el paper, per exigència de la normativa en espectacles, tenen només alguna primera experiència interpretativa com la col·laboració en la pel·lícula 'El pregón', de Dani de la Orden, pel que fa a l'actriu Gala Marqués, i la intervenció en el musical 'Sonrisas y lágrimas', la sèrie televisiva '39+1' o el film 'Barcelona, nit d'hivern', de Dani de la Orden, pel que fa a l'actriu Carla Schilt. (...)

Estem, doncs, entre dos espais: el de la seu d'investigació amb la detectiu Morris, que interpreta l'actriu Mar Ulldemolins, amb l'interrogatori a Sims, paper encomanat a Andreu Benito, i la confessió del professor Doyle, l'actor Víctor Pi; i l'espai virtual, anomenat «Amagatall», on Andreu Benito fa de Papa, i on Joan Carreras fa de Woodnut (el personatge més de Lewis Carroll), amb algunes de les escenes més compromeses per a Iris i les joveníssimes actrius de l'obra, Gala Marqués / Carla Schlit, unes escenes que en algun moment poden provocar en els espectadors una sensació de prevenció i i fins i tot de prejudici tenint en compte la curta edat de les intèrprets i el que s'hi insinua, amb la xacra de la pederastia que és tant a la llum del dia actualment. (...)