Maria Rosa

informació obra



Direcció:
Carlota Subirós
Intèrprets:
Albert Ausellé, Lluïsa Castell, Adrià Diaz, Jordi Figueras, Sergi Gibert, Toni Guillemat, Mar del Hoyo, Borja Espinosa, Francesc Lucchetti, Salvador Miralles, Manel Sans
Escenografia:
Max Glaenzel
Vestuari:
Marta Rafa
Il·luminació:
David Bofarull
So:
Damien Bazin
Ajudant de direcció:
Ferran Dordal
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya, Teatres en Xarxa
Autor:
Jennifer Tremblay
Traducció:
Cristina Genebat
Sinopsi:

Un dels grans tresors del nostre patrimoni amb una mirada actual.

El clàssic d’Àngel Guimerà per redescobrir un dels personatges més suggeridors del teatre català. Una història d’assassinats, venjances, passions ocultes i tensions sexuals per oferir-nos també, i sobretot, un retrat de la precarietat laboral del món obrer i una denúncia de les injustícies socials.

Crítica: Maria Rosa

25/01/2016

Excel·lent treball d'actors, història reviscuda a escena

per Jordi Bordes

Carlota Subirós debuta en la direcció d'un clàssic català, com és un Àngel Guimerà. Ha pujat a escena moltes obres de teatre clàssic universal de Shakespeare, Pirandello o Txèkhov. També ha abordat dramatúrgies complexes com la de Lewis Carroll i un tètric Alícia al país de les meravelles. Però fins ara, no s'havia afrontat a un Guimerà. Només per aquest símptoma de normalitat de l'ecosistema teatral, ja és una bona notícia. Però és que, a més, aquesta posada en escena navega a mig camí del text clàssic amb uns personatges portats al present fins al límit. La directora ha portat l'aire que necessitava el text perquè respirés amb la màxima intensitat, i sense fer olor a humit (a peça arqueològica, de simple revisió). Ho fa al costat d'unes interpretacions que atrapen, tot i els salts de codi (com rentar la roba al riu i tenir una rentadora a escena). Subirós ha cedit a les seves marques habituals (la coreografia, un joc escènic brillant) per una posada en escena més planera, a favor del text, del conflicte dels personatges. Si és interessant lleguir Guimrà avui, no ho és pels seus èxits d'altra època, si no per constatar que els seus personmatges tenen una complexitat (una contradicció interna constant) que captiva l'espectador d'ahir i també d'avui.

És un treball que ha d'agradar a la gent adulta per allò de recuperar un clàssic que es reposa molt de tant en tant. Però que també ha de captivar els adolescents i els joves per la intensitat dels actors i de les seves històries (Mar del Hoyo és una descoberta, certament). També Borja Espinosa signa, possiblement, el seu millor personatge. També estan en estat de gràcia Francesc Luchetti, Albert Ausellé i la parella entranyable de la Tomasa i el Quirze (Lluïsa Castell i Manel Sans). La peça és compacta i deixa el públic clavat al seient. L'espai sonor no deixa que afluixi la tensió en els canvis d'escena. 

Trivial