Maria Rosa

Teatre

informació obra


Direcció:
Carlota Subirós
Intèrprets:
Albert Ausellé, Lluïsa Castell, Adrià Diaz, Jordi Figueras, Sergi Gibert, Toni Guillemat, Mar del Hoyo, Borja Espinosa, Francesc Lucchetti, Salvador Miralles, Manel Sans
Escenografia:
Max Glaenzel
Vestuari:
Marta Rafa
Il·luminació:
David Bofarull
So:
Damien Bazin
Ajudantia de direcció:
Ferran Dordal
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya, Teatres en Xarxa
Autoria:
Jennifer Tremblay
Traducció:
Cristina Genebat
Sinopsi:

Un dels grans tresors del nostre patrimoni amb una mirada actual.

El clàssic d’Àngel Guimerà per redescobrir un dels personatges més suggeridors del teatre català. Una història d’assassinats, venjances, passions ocultes i tensions sexuals per oferir-nos també, i sobretot, un retrat de la precarietat laboral del món obrer i una denúncia de les injustícies socials.

Crítica: Maria Rosa

24/01/2016

fer bugada

per Francesc Massip

Malgrat tots els condicionants d'època i públic que encotillaven Àngel Guimerà, una adequada revisió de la seva dramàtica posa en evidència la seva vàlua, ambició i vigència. Així ho va posar de manifest aquella adaptació de Benet i Jornet que va posar en escena Rosa Novell fa una pila d'anys, amb gran solvència. I així es demostra en la present reconsideració que fa Carlota Subirós de Maria Rosa, drama romàntic per excel·lència on la passió amorosa s’entortolliga amb la traïció, l’engany i la maldat en un fresc d’alta intensitat, pastat de vívides emocions sobre un rerefons de reivindicació social i de denúncia. I en això rau la validesa i les possibilitats d’actualització que presenta Guimerà, que en aquesta peça fa pujar a l’escenari el proletariat urbà: tots els personatges són assalariats que no mengen quan volen, que passen penúries si es retarda la soldada, que són pràcticament analfabets i que viuen aclaparats per l’arbitrarietat i els abusos de la patronal i els seus sicaris, malgrat que espunten les primeres veus de protesta que coven la revolta. La posada en escena actualitza de manera desigual el to interpretatiu i el marc escenogràfic, barrejant estils i esquitxant l’escena d’andròmines anecdòtiques.  Tot el que té d’impactant  i expressiu les parets blanques i el terra de quitrà, queda banalitzat amb una rentadora en un racó que no para de fer bugada, i dos pisos de magatzem on s’apilen bidons de plàstic de vi i saques d’asfalt de gust més que dubtós. El conjunt d’intèrprets realitza un treball potent, amb una incommensurable Lluïsa Castells que va a sarpa la grenya amb Manel Sans, i una més pastosa i revinguda Mar del Hoyo en el paper protagonista, escortada per un fresc Albert Ausellé i un corretjut Borja Espinosa, entre d’altres. Les espurnes de la passió estan assegurades...


Trivial