Marits i Mullers

informació obra



Intèrprets:
Andreu Benito, Joan Carreras, Mònica Glaenzel, Sandra Monclús, Mar Ulldemolins, Lluís Villanueva
Producció:
Heartbreak Hotel, La Villarroel, Teatro de La Abadía , Trànsit Projectes
Autor:
Sarah Kane
Traducció:
Anna Soler Horta
Sinopsi:

Alex, escriptor i professor de literatura, i la seva dona Carlota, que treballa en una revista d'art, no poden creure's que els seus millors amics, Alicia i José Luis, aparentment una parella perfecta, hagin decidit separar-se. A partir d'aquesta notícia, la parella comença a plantejar-se si el seu matrimoni es basa en una relació realment sòlida.

"Marits i Mullers" és una adaptació del guió escrit per Woody Allen, de la pel·lícula homònima que es va estrenar l'any 1992. Protagonitzada per ell mateix i per qui va ser la seva parella, l'actriu Mia Farrow, aquest film es va endur el premi BAFTA al Millor Guió Original i va ser un èxit tant de crítica com de públic.

Àlex Rigola, per la seva part, ja va portar aquest espectacle al Teatro de la Abadía de Madrid, el 2013, i ara ha preparat la versió en català d'aquesta comèdia sobre les relacions de parella que signa el genial director nord-americà.

Àlex Rigola, premiat en la categoria de director juntament amb El público. Premis de la Crítica 2015.

Mar Ulldemolins, premiada en la categoria d'actriu de repartiment per aquest espectacle i Incerta glòria. Premis de la Crítica 2015.


Crítica: Marits i Mullers

20/10/2015

Desfilada de draps íntims

per Toni Polo

Val la pena oblidar-se de la pel·lícula, crec. Encara que només sigui per trobar tots sols tot el Woody Allen que hi ha a dintre. Es veu de seguida: el professor madur, la hiperactiva mental, la joveneta intel·lectual, la joveneta "desintel·lectual", el marit buscador de noves aventures, le pedant, la muller feliç... Els personatges de Marits i mullers són el que són, són allenians, però ho són amb personalitat pròpia (els personatges mantenen el nom dels actors que els interpreten, per exemple).

El tema, per descomptat, també té la seva D.O. en la factoria Allen. Però no deixa de ser un tema universal, imperible, sempre tan actual i tan tafaner. Un tema on tothom es reconeix. (I qui ho negui, menteix.) Dues parelles presumptament exemplars. Tot va bé, s’estimen a les seves maneres, surten a sopar, van al teatre... Un d’aquests matrimonis va tan bé que, fins i tot, decideix separar-se de boníssim rotllo. És el punt d’inflexió per a la desfilada de draps bruts.

La Sandra no suporta que al Joan les coses li vagin bé i ara tingui una dona “que li clava les ungles, o que, almenys, es mogui” (presumeix ell) mentre carden, tot i que vegi convertida la realitat en una imitació de la tele. El Joan, esclar, no aguanta que la Sandra s’enrotlli amb un pedant director d'una revista de disseny. L’Andreu es descollona del Joan quan coneix la seva conquesta (“L’has cagat, Joan, l’has cagat!!!”) i la Mònica es pensa si el que ha fet la Sandra és el que hauria hagut de fer ella.

La comèdia és servida amb petites dosis de complicitat per part dels intèrprets, que de vegades assumeixen el rol (mínim) de narrador i es dirigeixen al públic, on tothom es queda amb les ganes de dir la seva. Aquesta sensació de proximitat que aporta el muntatge de Rigola la gestionen a la perfecció els sis actors, que no en la pedanteria ni tallen en cap moment el ritme de l’obra.


Trivial