Marits i Mullers

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Andreu Benito, Joan Carreras, Mònica Glaenzel, Sandra Monclús, Mar Ulldemolins, Lluís Villanueva
Producció:
Heartbreak Hotel, La Villarroel, Teatro de La Abadía , Trànsit Projectes
Autoria:
Sarah Kane
Traducció:
Anna Soler Horta
Sinopsi:

Alex, escriptor i professor de literatura, i la seva dona Carlota, que treballa en una revista d'art, no poden creure's que els seus millors amics, Alicia i José Luis, aparentment una parella perfecta, hagin decidit separar-se. A partir d'aquesta notícia, la parella comença a plantejar-se si el seu matrimoni es basa en una relació realment sòlida.

"Marits i Mullers" és una adaptació del guió escrit per Woody Allen, de la pel·lícula homònima que es va estrenar l'any 1992. Protagonitzada per ell mateix i per qui va ser la seva parella, l'actriu Mia Farrow, aquest film es va endur el premi BAFTA al Millor Guió Original i va ser un èxit tant de crítica com de públic.

Àlex Rigola, per la seva part, ja va portar aquest espectacle al Teatro de la Abadía de Madrid, el 2013, i ara ha preparat la versió en català d'aquesta comèdia sobre les relacions de parella que signa el genial director nord-americà.

Àlex Rigola, premiat en la categoria de director juntament amb El público. Premis de la Crítica 2015.

Mar Ulldemolins, premiada en la categoria d'actriu de repartiment per aquest espectacle i Incerta glòria. Premis de la Crítica 2015.


Crítica: Marits i Mullers

28/10/2015

Recambra matrimonial

per Núria Sàbat

Probablement, el millor elogi per a un muntatge teatral basat en una pel·lícula sigui reconèixer-li la seva entitat com a peça dramàtica independent del film original; objectiu no gens fàcil d’aconseguir, sobretot quan aquesta pel·lícula ha estat dirigida per un cineasta totèmic o interpretada per artistes tan singulars com carismàtics. I la reeixida proposta d’Àlex Rigola sobre Marits i mullers, de Woody Allen, en podria ser un bon exemple.

És clar que parteix d’un guió intemporal, viu i enginyós centrat en les sempre complicades relacions de parella, i que el nom del peculiar director americà és un bon esquer, però amb tot això no n’hi ha prou per bastir un muntatge que atrapi, com és el cas.

Rigola, responsable de l’adaptació i la direcció, ha hagut de buscar intèrprets prou versàtils per donar una nova entitat als personatges sense esborrar, però, la seva identitat original. I, un cop trobats, ha fet un pas més: deixar que els actors i les actrius conservin el seu nom real; tot un encert! I és així com els sensacionals Andreu Benito, Joan Carreras i Xavier Villanueva, en el sector masculí, i Sandra Monclús, Mònica Glaenzel i l’efectiva Mar Ulldemolins, en el femení, construeixen un retrat agredolç i divertit de la vida matrimonial de dues parelles, amigues i confidents, que un bon dia veuen la seva convivència aparentment plàcida i agraïda esmicolar-se en mil bocins.

I si d’una banda respecta les dèries, les obsessions iròniques i prou conegudes del cineasta o l’essència de l’humor “allenià”, de l’altra sap potenciar-les acostant-les a la nostra realitat i a uns referents molt més propers.

La proximitat dels conflictes i dels sentiments íntims que percep l’espectador es veu també reforçada gràcies a l’ajut de la disposició escènica central de la sala, un espai envoltat de sofàs que comparteixen intèrprets i espectadors, així com al fet que, en algun moment, la Mònica interpel·li directament algú del públic, el qual passa a formar part de la reflexió que l’actriu formula en veu alta.

Marits i mullers és, doncs, una bona ocasió de passar una estona divertida i gaudir d’un humor corrosiu, que s’allunya dels tòpics més sentits sobre les relacions conjugals.


Trivial