Mont Ventoux. Kor'sia

Dansa

informació obra


Companyia:
Kor'sia
Direcció:
Antonio de Rosa, Mattia Russo
Sinopsi:

Potser sí que hi ha una alternativa a aquest futur marcat per l’oposició entre la humanitat i la natura. Aquest col·lectiu de dansa s’inspira en Petrarca per portar a escena un missatge de canvi.

Algú amb sensibilitat i influència devia veure’ls quan van actuar al RomaEuropa Festival, perquè poc després els integrants d’aquest col·lectiu de dansa van rebre una invitació per fer una residència artística a The Watermill Center de Nova York, centre d’operacions del mític Robert Wilson. Per això, Mont Ventoux va començar a gestar-se en aquesta ciutat nord-americana. Fins a arribar a l’estrena, hi va haver residències i assajos, alpinisme i ascensió.

Mattia Russo i Antonio de Rosa, líders italians de l’agrupació madrilenya Kor’sia, sempre recolzats en la dramatúrgia d’Agnès López-Río, tornen sobre un principi que ja és una de les seves senyes d’identitat: indagar en el passat per afrontar els problemes del present i imaginar el futur. Són artistes d’avui que consulten artistes d’ahir; per això el seu punt de partida és, aquesta vegada, una carta escrita pel poeta italià Petrarca, l’any 1336, en la qual descriu a un amic el seu ascens a peu al Mont Ventoux. És un text senzill, però en el qual alguns estudiosos van veure el germen mateix del Renaixement, entenent l’ascens com la cerca de la llum a la muntanya per sortir del bosc fosc i tenebrós que suposava l’edat mitjana.

Aquesta imatge de l’ésser humà enfront de la naturalesa, en comunió amb l’entorn, va posar el col·lectiu Kor’sia en sintonia amb el concepte oposat: l’home que dona l’esquena al paisatge i la crisi climàtica i ecològica que aquesta actitud comporta. Sobre aquesta línia de pensament, amb l’esperança que la relació entre home i naturalesa visqui moments millors en el futur, i amb els inabastables suggeriments de l’art renaixentista en ment, Mont Ventoux pretén enviar-nos el missatge que, tal vegada, aquest canvi paradigmàtic ha de començar en cadascun de nosaltres.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Mont Ventoux. Kor'sia

27/07/2024

La bellesa de la inutilitat

per Jordi Bordes

Pujar les muntanyes per veure el paisatge és un privilegi de fa poc més d'un segle. L'alpinisme de marcar cims i rècords no té res a veure amb carenar per escapar d'un perill, o de la gana. Diuen que Petrarca és l'autor del primer text sobre alpinisme quan relata la pujada al Mont Ventoux. Es podria qüestionar pensant en les temptacions del diable a Jesús durant el desert: "Després el diable se l’enduu dalt d’una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria  i li diu: Et donaré tot això si et prosternes i m’adores" (Mateu 4, 8-9). En fi. Kor'sia s'ha inspirat en aquest text per preguntar-se sobre la relació de la humanitat del segle XXI (en general) amb la Natura. La cova i el cim es veuen des d'un aparador, una vitrina que podria recordar a la del Zoo i el Floquet de Neu. Ja està tot dit: la Natura avui, es viu des del turisme de peixera. Lúcida imatge. Per cert, en aquest diàleg amb la Natura també hi ha insistit animal religion a Sota terra. En el moviment de contacte i notable desplaçament transporta a una dansa quasi ritual, orgànica, animal. Ressona a l'espectre de Humanhood (Infinit, Orbis, Sphera, Torus, Zero).

Kor'sia és ambiciosa en la producció generant sorpreses (com l'aparició, quasi màgica, del Mont Ventoux) i amb una dansa aèria, acrobàtica molt estètica. Són braços que s'agiten enèrgicament, però no commouen. Poden ser esculturals, però els hi falta una intensitat en la majoria dels passatges (segurament, l'excepció és l'estaticisme final). Juguen amb una estructura escandalosament similar de la seva Giselle: Una arrencada en primer pla i, sobretot, el joc de mostrar la barra que subjecta aquella muntanya poderosa. No són ells que fan el cim, és la carena que es fa més accessible. 

Kor'sia es presenta com una de les companyies més potents que emergeixen de la capital de l'Estat espanyol. S'han guanyat amb feina els favors de les coproduccions (també internacionals). Ara els hi falta tensar el preciosisme i aportar unrr relat o alguna emoció. No és suficient una coreografia preciosa. De fet, l'at és també un privilegi de les societats qe no han de maldar per sobreviure. Pujar a la muntanya o crear un espectacle, pel sol fet de contemplar-lo, té un bonic paral·lelisme que han oviat d'incidir-hi. Expliquen que, en aquesta Natura plastificada, ells descobreixen que els humans mateixos són Natura. Però en la peça no queda reflectit, no se sap veure tampoc aquest fil dramatúrgic.