Most of all, you've got to hide it from the chicks

informació obra



Autoria:
Leire Mesa, Maurice Maeterlinck
Direcció:
Leire Mesa
Vestuari:
Cris Ayala
Producció:
Antic Teatre
Companyia:
Cie. Les Enjoliveurs
Intèrprets:
Jérôme Jehanno (trompeta), Marc Romeo, Lídia Peruga, Iker Luque, Stefany Agramonte, Bruna Tomàs, Queralt Solé, Martí Solé, Teresa Caminal, Quim Argilés
Traducció:
Pau Masaló
Sinopsi:

T’has girat mai per veure la cara del públic durant un espectacle? "Most of all you’ve got to hide it from the chicks" vol que contactis amb la teva pròpia experiència artística. Basada en la pregunta 'Què volen i viuen els nens quan van al teatre?', la Mrs. Robinson i el Grup de Pollastres Rebels han estat treballant per a acompanyar-te en aquest camí. Aquests pollastres han vingut a muntar un "pollo" a l’statu quo artístic, per tal que artistes i adults callem i escoltem! Mitjançant tallers amb diversos Grups de Pollastres Rebels hem creat aquesta experiència teatral desitjant fer créixer el nostre galliner. Tanqueu el bec i els vostres ulls, deixeu-vos anar i sobretot, no intenteu amagar res als pollastres... ells ho saben tot.

Crítica: Most of all, you've got to hide it from the chicks

04/06/2016

Interessant experiment sociocreatiu

per Núria Cañamares

L’actriu i educadora social Carla Rovira ha unit formació i passió per posar fil i agulla a les seves inquietuds que, alhora, són d’interès general. A través d’un taller amb un grup d’infants que varia en cada localitat on actua, explora la relació entre teatre i nens i pessiga el públic perquè faci una mica d’introspecció. Compartir-la obertament o reservar-se-la per un mateix ja és cosa de cadascú, però Rovira hi posa el necessari perquè els espectadors se sentin en família i convisquin plenament l’experiència.

És llavors quan cobra sentit. Perquè, és això. Més que un espectacle convencional, es tracta d’una performance protagonitzada per una Carla Rovira que es transforma en Mrs. Robinson, la gallina que capitaneja un regiment de pollastres rebels que l’ajuden a sacsejar el públic amb preguntes, reflexions, accions i, també, amb la interacció directa.

Així doncs, a poc a poc, treballant amb nens d’aquí i d’allà i presentant el projecte –sempre canviant– arreu on va, Rovira va divulgant el coneixement que obté d’aquest estudi sociocreatiu que es rebel·la amb la manera de fer i ser dels adults i advoca per conservar o bé recuperar l’essència vital pura, honesta i espontània de quan som petits. Perquè aleshores ja pensàvem per nosaltres mateixos i sembla que a vegades ens n’oblidem. Com si amb el temps perdéssim més que guanyem...

Transgressora i divertidament descarada, mostra una mirada particular cap als nens i les nenes, els adults, les arts escèniques i la vida amb un format interessant que esperem que continuï investigant.

Trivial