Si no existís el Projecte Nilak, s'hauria d'inventar. Ara, que ja és una realitat, cal donar-li suport perquè guanyi musculatura. Com que el gruix de l'activitat artística es concentra on hi ha les principals concentracions de població, hi ha un immens territori en què no s'hi fan accions artístiques. No hi ha la capacitat municipal, ni la demanda social. Però petits festivals d'estiu com el Dansàneu certifiquen la validesa d'aquesta proposta. El projecte Nilak convida a creuar les acrobàcies circenses amb creadors del territori per signar una peça feta a mida. Aquest ha estat el cas amb Arnau Obiols. Que ha sabut emplastar la seva música d'arrel en els diferents números de circ, deixant que respiri tant l'acrobàcia com l'emoció, donant temps i teixint complicitat amb l'artista i amb els espectadors. El resultat convenç. Perquè s'ha fet des de l'honestedat i a partir d'un material que els acròbates ja tenen molt ben assajat, però que han mirat d'adaptar-lo a la circumstància específica. L'escolta de l'altre durant la residència i en el moment de presentar-ho al públic és vital.
Poc es pot dir de nou de Quim Giron que ja ha demostrat que connecti amb la canalla amb El Més Petit de tots (I les idees volen), amb el públic familiar (Nu), amb la subtilesa de Fang (la intervenció a Nilak arrenca d'aquest material) i amb espais desinhibits com els celebradíssim Chicken legz o Indomador. La foscor de Sàpiens zoo ha quedat com una raresa que, de fet, també ressona en aquest enigmàatic personatge de cap de fang incapaç de comunicar amb els altres tot i la seva constant voluntat d'accedir-hi...
A Nilak, també hi apareix Hotel Iocandi (Esquerdes, Peix) amb la seva escala i la seva relació d'amor còmicament dificultada per la intromissió d'aquest aparell. José Luís Redondo (de cia. Les Vaques, que viatgen arreu amb YeOrbayu) és qui millor explota l'humor i sorprèn tothom amb el seu equilibri de botelles de sidra, com un glop fresc i inesperat. Obiols, és peça clau en tots els elements perquè li dóna el color musical, cosit amb la paciència i l'escolta imprescindible. La peça permet descobrir el pal xinès de Sílvia Capell (de força i d'elevada intenció emocional), el joc de cordes de Ntalades (de gran plasticitat) i la intenció de compartir les cures d'un infant de Les Sistars. Segurament, l'escena que caldria depurar més el moviment, fer-lo més concret i decidir si es decanta cap a la dansa combat o cap a l'emoció més subtil. tot i això, Nilak és una estació on es troben viatgers i artistes d'anda i de tornada, on es comparteix el que es té el en sarró i es descobreix el que pot aportar l'altre. És un projecte indispensable.
