Nua, radiografia d'un transtorn

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Anna Perelló
Autoria:
Anna Perelló, Andrea Ros
Direcció:
Marta Aran
Sinopsi:

NUA és un espectacle total que reuneix moltes disciplines artístiques. Un monòleg confessional, sense quarta paret ni xarxa, en el que ens situarem al límit entre ficció i realitat, entre teatre documental i teatre postmodern.

NUA neix de la necessitat de parlar dels patrons apresos partint d'un treball d'introspecció del dolor i de documentació amb companyes, amigues, mares, germanes,... Neix de la necessitat de parlar d'una realitat i donar veu a totes aquelles dones que no han pogut parlar o que no saben com fer-ho.

 Sinopsi

Tornar a casa després d’anys de viure fora i trobar-te amb els fantasmes dels quals vas fugir. O podríem dir monstre, quan es tracta d’un trastorn d’alimentació. D’això parlarem a NUA (Radiografia d'un trastorn). En primera persona i sense filtres. Cruu. De com aquest trastorn va impregnant cada cèl·lula del teu cos i es converteix en una veu que et posseeix. De com la societat ens imposa uns cossos i uns judicis que fan que visquem en un constant restricció/abús. Inclús quan parla de la “bellesa real”. De com a totes ens afecta. De com la suma de vivències ens va estrenyent més i més la cotilla fins a ofegar-nos. I de com d’això també se’n surt.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Nua, radiografia d'un transtorn

03/04/2022

Revisitar la pròpia vulnerabilitat

per Jordi Bordes

La direcció de Marta Aran ataca frontalment i amb precisió de bisturí el fantasma del culte al cos. L’actriu que va sorpendre com a dramaturga amb una primera peça sobre enveges de germanes (La noia de la làmpada) i que va repetir amb un capítol íntim i revelador (Els dies mentits), ara ha dirigit un text escrit per Ann Perelló (que també l'interpreta) i Andrea Ros un treball intens, acurat, que relata l’angúnia d’una jove que nota com el seu cos es transforma en unes mides que no són les que, segons ella mateixa, les seves amistats aprovaran. 

El personatge, doncs aborda fórmules per deixar de menjar en un procès d’anorèxia devastador. Nua va més enllà d’aquest fet perquè el recorda, uns anys mes tard, amb el trastorn ja ben identificat a través dels dietaris i dels llocs per on va recorrer la seva adolescència. I en aquesta revisita hi ha una certa redempció esperançadora.

El trastorn alimentari transita per l’entorn juvenil. I que, puntualment, pren forma d’espectacle. Ho va ser el 2017 a la mateixa Mostra d’Igualada (Cospres) o, molts anys enrere, amb una comèdia agra de Neil Labute (Gorda), per citar dos exemples de formes ben antagòniques però procurant revelar aquesta fragilitat dels individus.

A Nua, arrenca des del retorn a la llar de la joventut que propicia un viatge al record amarg, a l’autoengany. I a reconèixer el valor de les ajudes de la mare que, llavors, semblava ser el cau d’un molèstia contínua. L’espai es limita a cinc vàters que amaguen secrets, coreografies, converses, intimitats. I que es percep en quin moment parla la protagonistga (present o passat) depenent de quin sigui el tipus de telèfon mòbil amb el que es comunica des del seu espai privat, íntim, on prova de curar les ferides i on, puntualment , no fan més que aprofondir en la nafra. L’obra que encerta a la diana amb un sol dard és a punt d’iniciar temporada a la Versus Glòries. Una oportunitat per deixar-se capturar per una empatia i una veritat que Ann Perelló aconsegueix projectar amb intensitat al Teatre Aurora d'Igualada.