Patufet, el musical

Familiar

informació obra


Autoria:
Joan Miquel Pérez, Felicia Zeller
Intèrprets:
Aina Quiñones / Aina Ros, Pol Nubiola, Pau Doz, Jofre Borràs, Miquel Malirach
Direcció Musical:
Joan Miquel Pérez
Coreografia:
Cristina Miralles
Vídeo:
Daniel Escalé
Vestuari:
Jordi Bulbena
Il·luminació:
Lluís Martí
So:
Joan gil
Caracterització:
Teresa Alonso
Dramatúrgia:
Ester Roma
Sinopsi:

El Patufet és el conte més popular entre els nens (i els pares...) de Catalunya. És un conte de superació, on la voluntat del menut venç tots els obstacles i res no l’atura.

 "Patufet El musical" és un espectacle familiar basat en el conte, embolicat en una banda sonora impressionant, i on es pot gaudir de projeccions audiovisuals en semi 3D que il·lustren els paisatges per on transcorren les aventures dels nostres petits amics: el Patufet, la delicada Marieta, la llesta Tecla (d'ordinador), i el rondinaire Click (de "Playmobil"). 
L'espectacle està concebut com qui posa un DVD i li dóna al "play": acció, música i cançons, audiovisuals, tot està pautat i coordinat a l'hora. 

Espectacle finalista al Premi de la Crítica espectacle familiar 2015


Crítica: Patufet, el musical

18/11/2015

Un Patufet per al segle XXI

per Marc Sabater

En qualsevol país normal, a aquestes alçades de la pel·lícula, un mite tan nostrat com és en Patufet hauria estat objecte de multitud de sèries de televisió, produccions cinematogràfiques, obres de teatre de tots els formats i, evidentment, versions musicals múltiples i diverses. Per això, ben mirat, sobta que fins ara mai ningú, si més no en el món del musical de gran format, hagués explotat aquest personatge diminut que lluita per fer grans coses i coses de grans. Un punt a favor, doncs, el de l’originalitat, per Anexa, que ha convertit el conte del Patufet en el seu primer espectacle musical adreçat al públic familiar. No cal ser massa agosarat per vaticinar que l’aposta serà tot un èxit: mal que els pugui pesar a alguns, la marca Patufet és poderosa i, per tant, capaç de vendre entrades per damunt de crítiques, boques i orelles diverses.

Però també cal advertir a aquests espectadors que la versió del conte clàssic que tots tenim al cap dista molt del que es pot veure en aquest espectacle creat per Ferran González i Joan Miquel Pérez, un duet al que es deuen èxits com Merda d’artista o Pegados. D’aquests precedents, Patufet el musical en conserva el desvergonyiment i el mordent, sàviament camuflats entre l’argument per a delícia dels pares i adults; i, sobretot, un gran saber-fer en matèria musical. Indubtablement, la música és el millor de la proposta i fa el que toca: enganxar-se al cervell de l’espectador durant hores, o fins i tot dies, després de la representació.

Potser, en contraposició, també cal reconèixer que el González i Pérez són més bons autors de musicals i de teatre per a adults que de teatre infantil. Perdó, familiar. Patufet el musical no és una adaptació. És la sostracció del personatge per posar-lo al servei d’una història diferent, amb certes reminiscències amb l’original, però que persegueix traslladar l’heroi a un context contemporani o, el que és el mateix, donar als nens del segle XXI uns estímuls amb els que es puguin identificar. L’operació és tan legítima com discutible, però no és el handicap d’un argument que peca d’excés de gratuïtat, inconnexió i flonjor. Certament, es pot dir que els petits no necessiten pas grans textos i és tan veritat com que desconnecten en alguns moments de l’espectacle, recordant-nos que són el públic més contundent i exigent.

Al costat d’una bona música i d’un argument millorable hi trobem, altre cop, el bon ofici dels autors en el gènere: el repartiment té un talent indiscutible, està ben dirigit i defensa el producte a capa i espasa, deixant-lo, tot sigui dit, en una bona posició. Suficientment bona com perquè, juntament amb un personatge que gairebé forma part del nostre ADN, Patufet, el musical sigui un èxit que, al seu torn, pugui esdevenir una base sòlida damunt la qual (consolidar) construir un dels àmbits més descuidats de l’escena autòctona: el musical familiar de gran format.

Trivial