Rhum

Circ

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Tastaolletes
Itineraris recomana
Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Velvet Events
Direcció:
Martí Torras
Dramatúrgia:
Martí Torras, Joan Montanyès «Monti»
Intèrprets:
Jordi Martínez, Pep Pascual, Joan Arqué, Roger Julià, Guillem Albà/ Laura Aubert, Oriol Boixader «Oriolo»
Composició musical:
Joan Montanyès, Pep Pascual
Direcció Musical:
Pep Pascual
Escenografia:
Sarah Bernardy
Vestuari:
Rosa Solé
Il·luminació:
Quico Gutiérrez
So:
Ramon Ciércoles
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

El Grec ret homenatge al desaparegut Joan Montanyès, «Monti», posant en escena l’espectacle en què treballava quan va morir l’any 2013: una reflexió sobre l’ofici de fer riure que parteix de la figura d’un pallasso del principi del segle XX.

Enrico Jacinto Sprocani (1904-1953), més conegut amb el nom de Rhum, va ser un dels grans pallassos de la primera meitat del segle XX. Amic del cineasta Jacques Tati, amb qui va rodar un film el 1935, era conegut per la seva habilitat extraordinària per a la improvisació. Però, com la de tants pallassos, la seva vida era desgraciada i la seva personalitat, turmentada. La figura d’aquest artista és el punt de partida de l’espectacle en què treballava Joan Montanyès, «Monti», pallasso i creador de Monti i Cia., quan va morir el maig de 2013. La seva desaparició va privar els espectadors d’aquest muntatge que finalment s’estrena al Grec gràcies a la complicitat del director i dramaturg Martí Torras, amb qui Monti estava treballant en aquells moments, i de l’actor Jordi Martínez. Tots dos han fet realitat Rhum, un homenatge a l’ofici de pallasso on hi ha tendresa, humanitat, poesia i gamberrisme a parts iguals. L’espectacle, que posteriorment farà temporada al Teatre Lliure, disposa de la participació d’un planter d’artistes que van del pallasso Oriol Boixader «Oriolo» al músic Pep Pascual, entre d’altres.

Crítica: Rhum

09/11/2015

L’ànima del clown

per Núria Cañamares

‘Rhum’ és una meravella. Amb un fil argumental ben concebut i carregat d’emocions, lliga la mobilització d’una companyia de pallassos per cobrir un bolo amb un sentit homenatge al món del circ i el clown. Concretament, a dos grans figures del gènere: Enrico Jacinto Sprocani ‘Rhum’ i Joan Montanyès ‘Monti’.

Monti treballava en aquesta bonica dedicatòria a Rhum –mort a París a mitjans del segle XX– quan també se’n va haver d’anar... però, si bé absents, tots dos conviuen a escena amb aquesta heterogènia troupe d’artistes que han tirat endavant l’espectacle amb una sensibilitat extraordinària.

Recullen entrades clàssiques (com la de la ballesta, la del mirall, la de volatilització del vi o la del carrega-descarrega) i n’incorporen de noves amb un humor desvergonyit que explora nous camps i esfondra la quarta paret. El rap dels Swimming Brothers, jocs de paraules i rèpliques astutes, referents musicals i cinematogràfics, curiosos experiments sonors... Els recursos s’encadenen sense parar i l’esplèndida inventiva dóna fruit a una conya esbojarrada i tendra alhora, servida amb una altíssima qualitat.

També hi ha molt del llegat de Monti, així com les sabates d’August (els fan un petó just abans de calçar-les), el barretet tort, els instruments, part de l’escenografia d’alguns dels muntatges i, fins i tot, la seva veu. Jordi Martínez –el seu tiet, que va fer-se carablanca perquè el mateix Monti li ho va demanar– parla amb ell com si fos una veu de la consciència compartint amb el públic una intimitat que és tot un regal. “Perquè ser un pallasso no té res a veure amb un insult. Hem estat sempre com doctors. Curem l’avorriment, les tristeses... Som com un germà gran.”

Sota un cel de llums de circ i envoltats pels baguls, maletes i records que omplen la pista –per allà enmig també hi és el Premi Zirkòlika 2014 al Millor espectacle de pallassos!–, els cinc intèrprets llueixen en el seu definit rol de pallasso i ho donen tot. Entrega total de cos, gest i ànima. Cap altra fórmula podria crear la màgia especial que inunda contagiosament el teatre fent participar –i sentir– el públic alliberadament (i és adult!). ‘Rhum’ és una gran festa de la memòria que es posa de fàbula, fa riure molt i també ens fa a tots una mica més feliços.

Trivial