Rhum

Circ

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Tastaolletes
Itineraris recomana
Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Velvet Events
Direcció:
Martí Torras
Dramatúrgia:
Martí Torras, Joan Montanyès «Monti»
Intèrprets:
Jordi Martínez, Pep Pascual, Joan Arqué, Roger Julià, Guillem Albà/ Laura Aubert, Oriol Boixader «Oriolo»
Composició musical:
Joan Montanyès, Pep Pascual
Direcció Musical:
Pep Pascual
Escenografia:
Sarah Bernardy
Vestuari:
Rosa Solé
Il·luminació:
Quico Gutiérrez
So:
Ramon Ciércoles
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

El Grec ret homenatge al desaparegut Joan Montanyès, «Monti», posant en escena l’espectacle en què treballava quan va morir l’any 2013: una reflexió sobre l’ofici de fer riure que parteix de la figura d’un pallasso del principi del segle XX.

Enrico Jacinto Sprocani (1904-1953), més conegut amb el nom de Rhum, va ser un dels grans pallassos de la primera meitat del segle XX. Amic del cineasta Jacques Tati, amb qui va rodar un film el 1935, era conegut per la seva habilitat extraordinària per a la improvisació. Però, com la de tants pallassos, la seva vida era desgraciada i la seva personalitat, turmentada. La figura d’aquest artista és el punt de partida de l’espectacle en què treballava Joan Montanyès, «Monti», pallasso i creador de Monti i Cia., quan va morir el maig de 2013. La seva desaparició va privar els espectadors d’aquest muntatge que finalment s’estrena al Grec gràcies a la complicitat del director i dramaturg Martí Torras, amb qui Monti estava treballant en aquells moments, i de l’actor Jordi Martínez. Tots dos han fet realitat Rhum, un homenatge a l’ofici de pallasso on hi ha tendresa, humanitat, poesia i gamberrisme a parts iguals. L’espectacle, que posteriorment farà temporada al Teatre Lliure, disposa de la participació d’un planter d’artistes que van del pallasso Oriol Boixader «Oriolo» al músic Pep Pascual, entre d’altres.

Crítica: Rhum

28/07/2014

Monti ha tornat al Lliure amb 'Rhum' una meravella feta a ma i amb amor

per Teresa Bruna

Monti i Martí Torras estaven creant Rhum junts. Però no van poder acabar. Monti se'n va anar abans. Ara, Martí Torras l'ha volgut recuperar, aixecar i estrenar al Grec 2014. Bé, al Lliure, al seu Lliure. En Monti s'ho mereixia, s'ho mereix. L'acollidor Espai Lliure s'ha transformat en una carpa petitona, íntima, propera, plena de maletes i baguls que amaguen records, amb llumetes de colors i 5 pallassos esplèndids, tots: Jordi Martínez, Pep Pascual, Joan Arqué, Roger Julià i Guillem Albà. Meravellosos!  Ara ja no hi són, però hi tornaran a l'hivern.

Explica la història de la companyia Rhum & Cia, formada per dos cara blanques que competeixen per ser l'autèntic; dos ‘nassos vermells' i un músic, encara que tots ho són, de músics. I bons. I multiinstrumentistes. Com que no els surt cap feina, fan els mandres pel magatzem. Però sona el telèfon. És un bolo! I al Lliure! Al teatre de Lluís Pasqual, poca broma, eh!" Pallassos en una Sala Alternativa!", diuen. S'han de posar les piles, preparar-se, treballar. Però en Rhum, el cap de la companyia, no hi és. 

Monti volia dedicar l'espectacle al pallasso Enrico Jacinto Sprocani, conegut com a Rhum, que va passar els seus últims dies al llit, tot sol. Com que no es va poder estrenar, la història no pot ser la mateixa i a l'actual, en Rhum i en Monti es fusionen en un espectacle divertit, ple de gags, gamberrades, escenes tendres... Tot un seguit de números de pallasso de tall clàssic que en Monti interpretava i en Rhum, també. I no hi ha malalts, només alguna mort contemporània. És un no parar de riure, de participar, de a veure que se'ls acut ara... Una perla que ens transmeten uns pallassos brillantíssims, d'entre els que destacaré en Jordi Martínez, només per la seva capacitat eclèctica: penseu que la setmana passada assegurava al Poliorama que Els homes són de Mart i les dones de Venus. I vatua quin cara blanca! 

Quan hi ha pallassos, ja sabem que els nens s'ho passen bé, són els seus ídols. Però els grans, i ho dic amb tota la contundència, disfrutaran encara més que ells aquest Rhum. Els números, els diàlegs... tenen moltes lectures. Per exemple, els petits no sentiran igual que els grans frases com: En ocasions veig pollastres, o Poso a Déu per testimoni que mai més passaré gana o quan canten el Llet i vi, de Beatles... I moltes més referències al cinema, a sèries, al circ i a altres artistes –extraordinari número del mirall dels Marx- El text està molt treballat i la música... Mireu, no en sé prou per explicar les creacions musicals que teixeixen, amb lletres de pallasso, rotllo rap, però més jazzero. No tinc paraules, no. 


Trivial