Rudo

informació obra



Companyia:
Cia Manolo Alcántara
Autor:
Manolo Alcántara i Xavier Erra
Direcció:
Manolo Alcántara i Xavier Erra
Intèrprets:
Manolo Alcántara
Direcció Musical:
Clara Peya
Composició musical:
Clara Peya
Músics:
Laia Rius i Maria Bou
Escenografia:
Xavier Erra, Nartxi (Txo Titelles)
Il·luminació:
Luis Nevado
Vestuari:
Rosa Solé
Caracterització:
Rosa Solé
Producció:
Manolo Alcántara, Grec 2014 Festival de Barcelona
Sinopsi:

Un intèrpret i un munt de caixes ens parlen del risc inherent a l’existència. Les estructures que veureu en escena es mantenen en un equilibri precari no gaire diferent del que regeix les nostres vides.

Rudo tracta sobre persones que han conviscut amb la rudesa, l’esforç físic i uns reptes personals duts fins a l’extrem més absurd. A l’espectacle, un home crea torres i figures amb caixes de fusta pesants. S’enfila sobre construccions fràgils per fer uns equilibris precaris que són fruit del desig i la il·lusió. La música de violí i violoncel interpretada en directe serveix de contrapès líric a l’esforç titànic del personatge, que gruny, sua i no decau en el seu deliri. A Rudo l’espectador es trobarà atrapat dins d’un espai íntim, en una grada que, com el mateix protagonista de l’espectacle, es manté en un equilibri difícil i sempre sembla a punt de caure. Aquesta proximitat amb la pista convida a compartir els perills i els anhels de la vida. 

Premi al Millor espectacle de carrer a l'edició de 2014 d'Umore Azoka, la Fira d'artistes de carrer de Leiola.

Recomanat per a espectadors i espectadores a partir de 7 anys.

Crítica: Rudo

18/07/2014

INSOLIT, INTRIGANT, "PERILLÒS" i UNIC

per Ferran Baile

Un espectacle absolutament únic, insòlit. Manolo Alcántara, creador, investigador, artista, equilibrista, acròbata, contorsionista, és una personalitat inusual, sense igual, dins del camp del circ i en concret del funambulisme. De formació autodidacta, estudia, practica, investiga i inventa noves formes escèniques i a l´hora noves tècniques per fer-ho possible. Conjuntament amb el constructor i escenògraf Xavier Erra, un altre boig meravellós a la recerca de fer possible el impossible, han creat aquest espectacle, Rudo, on juguen i transmeten, el públic és molt a prop, la sensació de risc, de precarietat, d´esforç, de voluntat per aconseguir el que sembla impossible. El públic escolta la respiració, els esbufecs de l´artista, olora la seva suor.

Ens rep un escenari circular en forma de circ rústic, que el mateix actor va ampliant ajuntant enginyosament fustes per donar forma a una nova fila de cadires. L´artista es mostra transformat en un esforçat artesà, encarcarat, malhumorat i de formes brusques, que actua i mou constantment l´espai escènic acompanyat i amb rivalitat permanent amb dos aprenentes que toquen el violí i el violoncel i li donen cobertura artística creant ambients sonors i melodies. Un bon nombre de capses de fusta grans, algunes amb metalls a l´interior, d´uns 25 o 30 kilos cadascuna omplen la pista central. El protagonista les mou de forma aparentment capritxosa, però en realitat de forma molt estudiada. Perfectament lligat en l´acció ofereix malabarismes amb una barra de ferro que sembla passar a un pam dels espectadors, contorsionismes, funambulisme sobre la barra aguantada miraculosament sobre capses en estat de fràgil equilibri e imatges d´una gran poesia com el “duet funambulistic” amb una marioneta o aquest fantàstic i sorprenent final que no comentarem.

Laia Rius (violí) i Maria Bou (violoncel), són les dues aprenentes-músics que acompanyen a Alcantara, fent-li contrapunt escènic i sonor. Ambdúes procedeixen del món de la música clàssica i han hagut d´adaptarse i esforçar-se per treure sons radicals i enèrgics combinats amb moments melòdics, sota la composició i direcció musical de Clara Peya. La marioneta, una joia de construcció i manipulació és del mestre titellaire Nartxi (Txó Titelles).

No entenc el circ sense risc. No m´agrada fer un circ demostratiu, busco un circ molt de dins a mida de l´espectacle que concebeixo. Més que l´equilibri, treballo els desequilibris, em fascinen les construccions molt precàries. Busco, investigo constantment, Prova-error. Amb moc intuitivament i començó a treballar des de l´espurna duna idea. El meu pare va ser 30 anys camperol i 30 anys va treballar al món de la construcció. D´alguna manera em queda l´herència a l´hora que li reto homenatge”.  Comentaris de l´artista a la roda de premsa (dimecres dia 16, Palau dela Virreina).

A la funció de l´estrena, divendres dia 18, i van assitir entre d´altres el director del Grec, Ramón Simó, el escriptor i periodista gran especialista i coneixedor del circ, Jordi Jané; el periodista, també especialitzat en circ, Cesc Martínez que assistia amb la seva companya i els seus dos nens, el petit d´un any s´estrenava com espectador teatral; en Joan Morros, director i ànima del Teatre Kursaal de Manresa, la compositora Clara Peya i......la mare de Manolo Alcántara, fet emotiu que va destacar l´artista, desprès d´uns intensos i prolongats minuts d´entusiastes aplaudiments.

Un espectacle més que recomanable, a partir de 8 anys (inclús 6 si els nois i noies ja estan acostumats).

Abans de Rudo

Amb Plecs, creació d´Alcàntara i Erra, estrenat el 2010, varen aconseguir el Premi de Circ de Catalunya al millor espectacle. Des de llavors no han parat de voltar per Espanya i a l´estarnger, recollint un bon nombre de premis més.  

Hi farem seguiment i seguirem informant.

Text : ferranbaile@gmail.com


Trivial