Salvació total imminent immediata terrestre i col·lectiva

informació obra



Companyia:
Sixto Paz
Direcció:
Pau Roca
Intèrprets:
Mónica López, Emma Arquillué, Andrew Tarbet
Sinopsi:

Com es pot arribar al públic de la manera més directa i innovadora? Molts directors i directores teatrals es fan aquesta pregunta; d’aquí que vagin buscant sempre textos i propostes que els permetin experimentar i implicar el públic en una nova experiència escènica. Sixto Paz n’ha trobat un, de text: la història d’una família que busca respostes després d’un cataclisme. El pare ha escrit un llibre que ho prediu tot: des del lloc on es formarà un forat negre fins a les paraules que direm en els pròxims minuts. Potser està perdut, però conserva la capacitat de manipular els seus seguidors. Els ha convocat tots i totes en un espai on seuran i manifestaran la seva fe en una cosa que, de fet, ningú no sap si existeix. Teniu fe en ell i en el que diu? En aquest muntatge, on el públic té un paper determinant, cada espectador i espectadora trobarà a la butaca una còpia impresa d’aquest llibre profètic i, durant la funció, públic i actors en passaran les pàgines plegats.

L’autor, director i actor britànic Tim Crouch firma el text, una prova més de per què és considerat un dels dramaturgs més innovadors de l’escena britànica, comparat amb Sarah Kane o Caryl Churchill. Adler & GibbThe authorAn oak tree o Beginners són algunes de les seves creacions. Pau Roca porta a escena Salvació total imminent immediata terrestre i col·lectiva. És un actor i director que s’ha format tant en art dramàtic com en direcció cinematogràfica i que el 2013 va crear la productora Sixto Paz. Entre altres propostes, aquesta productora ha barrejat un text plenament poètic amb circ contemporani (Tender Napalm, Grec 2017), ha convertit en ficció escènica un volum documental (Así bailan las putas, Grec 2019) i ha fet participar els espectadors i espectadores en un mecanisme dramàtic especialment precís a Les coses excepcionals (2018).

Crítica: Salvació total imminent immediata terrestre i col·lectiva

09/07/2021

Tria la teva aventura

per Jordi Bordes

Sixto Paz experimenta. És teatre llegir un llibre en comunitat? Explicar una història amb unes intepretacions volgudament planes i que la força de l’emoció esquitxi des de les il·lustracions del llibre? Aquest és el punt de partida de Salvació total imminent, un nou exercici de vulnerabilitats de la companyia, que dirigeix Pau Roca. Com als llibres de la infància Tria la teva aventura, la protagonista (i el públic?) debat entre fer cas a les il·lustracions o a la lletra. Són dos móns que se superposen i que, per moments, tracen camins antagònics.

La versió de Sixto Paz dota d’un nou embolcall a la proposta escènica de Tim Crouch. El paper de la direcció, de la posada en escena, és una capa que s’afegeix a la relació entre actors i personatge entre personatges i autoria. Hi ha unes jerarquies, unes decisions que condicionen les altres. Sixto Paz ensenya les cotes de poder (o de decisió) i les serveix reduint-ne les distàncies. Fent-ho proper als espectadors i generant una empatia entre els actors, l’equip que ho supervisa i els espectadors (també en un lloc fràgil però molt ben acompanyats) que s’introdueix al bell mig d’un cataclisme pseudocientífic i d’un profund dolor.

Salvació total imminent imagina una situació límit. I que el pare de família és, alhora, l’autor del text que obliga a interpretar a la seva filla i a la seva dona. Ells, però, troben petits instants d’escapar-se de les lletres, en alguns canvis de pàgina. Crouch juga amb les contradiccioons per deixar que volin al màxim les possibilitats de la història. Amb dos (com a mínim) finals antagònics. Planteja una mena d‘oda a la física quàntica. La clau és donar alternatives a la filla perquè faci el pas al més enllà o torni a la llar on va començar el drama quan ella tenia tres anys i un accident del germà va obrir el que podria ser una mena de forat negre al futur, als món paral·lels, a la ciènciaficció que una família s’arrapa com si fos Veritat absoluta per a trobar consol.

Roger Bernat tambè ha construit aluns dels seus dispsitius escènics convidant a què el espectador ‘involucri posant veu als personages (Numax-Fagor-Plus) o replicant la coreografia (La consagració de la primavera, DIWO, en certa manera…). Aquí la narració té la capacitat, d’alternar actors amb espectadors i que la trama no sigui cronològica, si no que el llibre permeti fer salts endavant i endarrere. Com els de (tornem-hi) Tria la teva aventura

Sixto Paz és una companyia que busca sempre trencar la distància amb el públic. Per això, són habituals les accions amb els espectadors en les seves produccions. Un bon exemple ha estat l’exitosa Les coses excepcionals. Segurament, aquesta altra proposta té més d’experimentació, és d’un codi igualment sensible però que aborda una estranyesa més gran, no es consola amb records amables, si no que furga en el dolor i en les pors i en els relats interessats per fer millor una determinada opció de vida. La lectura comunitària del llibre esdevé una confessió, en aquest sentit. També ben immersiva era Así bailan las putas, o la fosca Tender Napalm (amb els artistes de la companyia eia traduint en equilibri aquella relació tòxica). Ara, el llibre arriba immaculat, com si fos un dietari personal (similar al que s’insinua a Heisenberg, a la sala veina de la Beckett aquest Grec), com si fos la representació d’una partida d’escacs jugada des de molts anys enrere. Sixto Paz convida a volar amb una proposta estranya, d’una participació mínima, gens intrussiva i que s’intueix que cada funció respirarà diferent. La variable públic és la quarta capa per sobre de la dels personatges, l’autoria i la posada en escena: Teatre és aquella idea que esclata dins del cervell de l’espectador. Tant imprevisible, tant lliure com decidir si celebrar la fi del món o sortir-ne corrents. O adonar-se que el rellotge segueix rodant passat l’instant final. L’art supera la ciència.