Scaramouche

Musical

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
De cine
Itineraris recomana
Intèrprets:
Ana San Martín, Ivan Labanda, Mireia Mambo, Jordi Coromina, Clara Moraleda, Albert Mora, Frank Capdet, Pitu Manubens, Anna Alborch, Pep Ferrer, Eduard Mauri, Jan Forrellat, Lucía Torres, Cristina Murillo, Mireia Dolç, Neus Pàmies
Direcció:
Joan Lluís Bozzo
Text:
Joan Lluís Bozzo
Composició musical:
Albert Guinovart
Direcció Musical:
Joan Vives
Coreografia:
Francesc Abós
Escenografia:
Alfons Flores
Vestuari:
Montse Amenós
Il·luminació:
Albert Faura
So:
Roc Mateu
Caracterització:
Eva Fernàndez, Jesús Esperanza (mestre d'armes)
Ajudantia de direcció:
David Pintó
Producció:
Anna Rosa Cisquella
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

L’any 1789, el poble de França es mor de gana i és castigat per una noblesa autoritària i injusta. Els ciutadans francesos, molestos amb aquesta situació, es comencen a plantejar una necessitat de canvi. La nostra història se centra en la vida de dos germans bessons separats des de la seva infantesa: René i Louis.

René és un penques amb molt talent que viu en una companyia de teatre de Comedia de’ll Arte i és l’amant de Camila, una jove actriu d’una bellesa i sensualitat extraordinàries. Per altra banda, trobem a Louis que ha estat adoptat pel Marquès de l’Echalonne i que és un intel·lectual que s’encarrega de la biblioteca de Palau i viu enamorat d’Olympia (que és la promesa del Marquès).

Els personatges fan un viatge fins a París on trobaran els seus destins: Olympia es casarà a Versalles amb el Marquès, la companyia ambulant presentarà el seu espectacle al teatre dels Italians i el poble aconseguirà la seva llibertat, igualtat i fraternitat quan prengui la Bastilla.

En aquest context de revolta i canvis, Scaramouche, un heroi emmascarat, esdevindrà el defensor del poble que escriurà pamflets revolucionaris i s’enfrontarà amb l’aristocràcia donant esperança a tothom.

Premi de la Crítica 2016 categoria de musical. 

Premi de la Crítica 2016 categoria vestuari (Montse Amenós).

Roc Mateu, finalista en la categoria d'espai sonor. Premis de la Crítica 2016.


Crítica: Scaramouche

02/10/2016

Amb la màscara posada i esmolant el floret

per Andreu Sotorra

(...) Si «Mar i Cel» va representar en el seu moment un abans i un després del teatre català, i sobretot del teatre musical català, «Scaramouche» va pel mateix camí. Dagoll Dagom hi ha abocat tot el solatge que porta acumulat en quaranta anys, ha continuat facilitant el relleu escènic i musical amb un planter, en la seva major part, de l'última fornada —que vol dir preparat, exigent i generós a la vegada— i creant un espectacle que no sabries per on retocar perquè arrodoneix una excel·lent factura escènica des del llibret que combina l'aventura, el romanticisme i l'humor, a les lletres de les cançons, el text que juga amb Shakespeare o Goldoni, la netedat i claredat de la seva interpretació, la treballadíssima coreografia dels espadatxins (i alguna espadatxina) i les diverses escenes de lluita d'espases i florets, la suggerent musicalitat que combina diversos gèneres al servei de les diferents classes socials de l'obra, els matisos de la partitura que acoloreixen cada situació, el luxe del vestuari, la calidesa de la il·luminació, la realització amplificada del so i la fastuosa i a la vegada pràctica escenografia modular per representar diversos espais per nivells sense foscos ni pauses que alterin el ritme. (...)

«Scaramouche» ha trobat el seu punt d'equilibri just per convertir-se en un espectacle per a tots els públics durant molt de temps sense que a cap franja d'edat —de la més jove a la més madura— els pugin els colors a la cara. Allò que potser no acabin d'entendre de la trama els més joves ho supleix el dinamisme aventurer i espadatxí d'algunes escenes i també les escenes de la troupe de la Commedia dell'Arte. Allò que hi busquin els més veterans (aquells que un dia encara van llegir i somniar amb «Els tres mosqueters»), els ho ofereix una aventura amb els ingredients del gènere, amb màscara inclosa, però amb una interpretació de la més alta volada. (...)