Scaramouche

Musical

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
De cine
Itineraris recomana
Intèrprets:
Ana San Martín, Ivan Labanda, Mireia Mambo, Jordi Coromina, Clara Moraleda, Albert Mora, Frank Capdet, Pitu Manubens, Anna Alborch, Pep Ferrer, Eduard Mauri, Jan Forrellat, Lucía Torres, Cristina Murillo, Mireia Dolç, Neus Pàmies
Direcció:
Joan Lluís Bozzo
Text:
Joan Lluís Bozzo
Composició musical:
Albert Guinovart
Direcció Musical:
Joan Vives
Coreografia:
Francesc Abós
Escenografia:
Alfons Flores
Vestuari:
Montse Amenós
Il·luminació:
Albert Faura
So:
Roc Mateu
Caracterització:
Eva Fernàndez, Jesús Esperanza (mestre d'armes)
Ajudantia de direcció:
David Pintó
Producció:
Anna Rosa Cisquella
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

L’any 1789, el poble de França es mor de gana i és castigat per una noblesa autoritària i injusta. Els ciutadans francesos, molestos amb aquesta situació, es comencen a plantejar una necessitat de canvi. La nostra història se centra en la vida de dos germans bessons separats des de la seva infantesa: René i Louis.

René és un penques amb molt talent que viu en una companyia de teatre de Comedia de’ll Arte i és l’amant de Camila, una jove actriu d’una bellesa i sensualitat extraordinàries. Per altra banda, trobem a Louis que ha estat adoptat pel Marquès de l’Echalonne i que és un intel·lectual que s’encarrega de la biblioteca de Palau i viu enamorat d’Olympia (que és la promesa del Marquès).

Els personatges fan un viatge fins a París on trobaran els seus destins: Olympia es casarà a Versalles amb el Marquès, la companyia ambulant presentarà el seu espectacle al teatre dels Italians i el poble aconseguirà la seva llibertat, igualtat i fraternitat quan prengui la Bastilla.

En aquest context de revolta i canvis, Scaramouche, un heroi emmascarat, esdevindrà el defensor del poble que escriurà pamflets revolucionaris i s’enfrontarà amb l’aristocràcia donant esperança a tothom.

Premi de la Crítica 2016 categoria de musical. 

Premi de la Crítica 2016 categoria vestuari (Montse Amenós).

Roc Mateu, finalista en la categoria d'espai sonor. Premis de la Crítica 2016.


Crítica: Scaramouche

04/10/2016

La magnificència de l’espadatxí

per Núria Cañamares

‘Scaramouche’ entra magnificent per la vista, l’oïda i les emocions engolint el públic en una història de capa i espasa que s’alimenta de dos grans motors: l’amor i el clam del poble davant la injustícia social. S’ambienta a la França del 1789 afamada de revolució i troba en la figura del famós espadatxí creat per l’escriptor Rafael Sabatini el fil per construir una trama solvent que dota de cos l’aventura.

René i Louis són dos bessons separats des de ben petits i amb realitats ben diferents (el primer és actor d’una companyia de Comedia dell’Arte, el segon és un intel·lectual que viu a palau) a qui el destí unirà de nou per fer possible un ideal compartit a favor de les llibertats. La semblança dels germans i l’emmascarament del misteriós heroi defensor del poble donarà lloc a tot tipus d’equívocs que, ells mateixos i la resta de personatges, aniran descobrint gradualment. El públic n’és partícip en tot moment i recull amb complicitat les accions d’uns i altres, sempre contrastades per la classe social i els propis interessos i, alhora, carregades d’humor.

La comicitat és, de fet, un dels pilars d’aquest musical de gran format que aposta per l’espectacularitat d’una vistosa posada en escena amb generosos decorats que baixen i s’enfilen, un detallista vestuari d’època i, també, unes reclamades lluites d’esgrima convincentment coreografiades. La música d’Albert Guinovart i l’excel·lent interpretació d’actors i orquestra fan créixer el muntatge al nivell a què ens té acostumats Dagoll Dagom.

No ho negarem, ajustaments en la durada (ara és de gairebé 3 hores), la definició de determinades escenes i personatges i el retoc d’algunes cançons i il·luminació contribuiran a millorar el resultat final de l’obra, però en el seu naixement la producció es troba ja en molt bon estat de forma i, d’aquí i amb rodatge, només pot anar cap amunt.

Les comparacions són odioses. Sovint, innecessàries. Desconeixem si ‘Scaramouche’ integrarà la llista dels musicals emblemàtics de la companyia –i de l’escena nacional– al costat del cèlebre ‘Mar i Cel’ i seguit de ‘La nit de Sant Joan’, ‘Flor de Nit’, etc., però certament l’han dotat amb la il·lusió i els recursos perquè ho esdevingui. El dia de l’estrena l’expectació era enorme i hi havia qui ja taral·larejava la banda sonora de l’espectacle, així que el fenomen està demanant pas i només depèn del públic que s’acabi instal·lant o no en l’imaginari col·lectiu.