Scaramouche

Musical

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
De cine
Itineraris recomana
Intèrprets:
Ana San Martín, Ivan Labanda, Mireia Mambo, Jordi Coromina, Clara Moraleda, Albert Mora, Frank Capdet, Pitu Manubens, Anna Alborch, Pep Ferrer, Eduard Mauri, Jan Forrellat, Lucía Torres, Cristina Murillo, Mireia Dolç, Neus Pàmies
Direcció:
Joan Lluís Bozzo
Text:
Joan Lluís Bozzo
Composició musical:
Albert Guinovart
Direcció Musical:
Joan Vives
Coreografia:
Francesc Abós
Escenografia:
Alfons Flores
Vestuari:
Montse Amenós
Il·luminació:
Albert Faura
So:
Roc Mateu
Caracterització:
Eva Fernàndez, Jesús Esperanza (mestre d'armes)
Ajudantia de direcció:
David Pintó
Producció:
Anna Rosa Cisquella
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

L’any 1789, el poble de França es mor de gana i és castigat per una noblesa autoritària i injusta. Els ciutadans francesos, molestos amb aquesta situació, es comencen a plantejar una necessitat de canvi. La nostra història se centra en la vida de dos germans bessons separats des de la seva infantesa: René i Louis.

René és un penques amb molt talent que viu en una companyia de teatre de Comedia de’ll Arte i és l’amant de Camila, una jove actriu d’una bellesa i sensualitat extraordinàries. Per altra banda, trobem a Louis que ha estat adoptat pel Marquès de l’Echalonne i que és un intel·lectual que s’encarrega de la biblioteca de Palau i viu enamorat d’Olympia (que és la promesa del Marquès).

Els personatges fan un viatge fins a París on trobaran els seus destins: Olympia es casarà a Versalles amb el Marquès, la companyia ambulant presentarà el seu espectacle al teatre dels Italians i el poble aconseguirà la seva llibertat, igualtat i fraternitat quan prengui la Bastilla.

En aquest context de revolta i canvis, Scaramouche, un heroi emmascarat, esdevindrà el defensor del poble que escriurà pamflets revolucionaris i s’enfrontarà amb l’aristocràcia donant esperança a tothom.

Premi de la Crítica 2016 categoria de musical. 

Premi de la Crítica 2016 categoria vestuari (Montse Amenós).

Roc Mateu, finalista en la categoria d'espai sonor. Premis de la Crítica 2016.


Crítica: Scaramouche

17/10/2016

Un heroi revolucionari que reneix amb un germà bessó i amb intrigues brodades amb una sumptuositat que enamora

per Teresa Bruna

Scaramouche és... un orgull!  Els catalans, als que ens van bé tan poques coses, aquí en tenim una per presumir. És un musical de grandíssim format, interpretat pels millors actors-cantants-espadatxins del moment (Toni Viñals, Ivan Labanda, Anna San Martín, Mireia Mambo, Jordi Coromina, Frank Capdet, Josep Ferrer...); amb la música composada pel català universal que és el Mestre Albert Guinovart; amb una explosió de 70 vestits brodats primmiradament amb passamaneries diverses per l'equip de la Montse Amenós; les perruques de colors de les dones, que no són fantasia sinó còpia de l'època (Eva Fernández, caracterització general);  les diferents i portentoses escenografies (que ha fet l'Alfons Flores), vinguin del sostre o de les parets; l'aprofitament i transformació del mateix teatre: l'escenari ha pres lloc a la platea, el que ha permès guanyar un espai al sostre per on baixen escenografies més petites i complementàries, que són elles soles un espectacle...  El nivellàs és per tot arreu. De debò que no hi ha paraules, és una sorpresa constant. A banda d'estar amb la boca oberta, durant la funció no em podia treure del cap el desig que els anés molt bé, perquè tot plegat és tan gran i deu ser tan car, que fa patir per la companyia, uns joves que van sortir de l'Orfeó de Sants fa molts anys discretament però amb fermesa, i que ens estan fent musicals de categoria internacional i de primera línia, entossudits a no renunciar al català. Si anessin a Broadway ens els segrestarien uns quants anys!

Com no podia ser d'una altra manera quan es fa una creació pròpia i d'artesania, els actors estan a l'alçada del que els envolta. En Miquel Periel (cap de càsting) els ha triat bé i en Joan Lluís Bozzo els ha dirigit amb saviesa. L'Ivan Labanda fa un paper diferent al que estem acostumats; l'Anna San Martín continua brodant l'accent català amb la seva veu exquisida; la Mireia Mambo, desborda energia; el Coro (Jordi Coromina)... què dir del Coro? M'encanta el Coro i la seva veu! Fantàstic en Frank Capdet, que fa dos papers molt divertits, el gran Josep Ferrer, que en fa un munt i... vaja, tots. He deixat pel final en Toni Viñals, un grandíssim actor i millor cantant, que l'hem estat veient a molts musicals però també a sales petites. La nit dels Premis Butaca ja es va guanyar un públic nou amb el seu sentit de l'humor. I a l'Scaramouche el broda. Mereixia un paper protagonista en un musical com aquest, se l'ha guanyat!

Pel que fa a la música, de moment potser només hi ha un tema que ens sona a tots, però ben aviat n'hi haurà molts, perquè són cançons o orquestracions o músiques que, ja en sentir-les el primer cop, freguen la pell. Se'ns aniran ficant dintre, ja ho veureu!

L'argument és com un conte. És ideal perquè, si els grans disfrutaran de la voluptuositat escènica, els petits s'enganxaran amb la història. Una estratègia molt ben trobada, a la que l'Anna Rosa Cisquella -a la que li toca sempre la dificilíssima feina de fer-ho quadrar tot- hi té molt a veure i que permetrà una assistència prolífica de les escoles. Arranca de la novel·la de Rafael Sabatini, un escriptor italià de novel·la d'aventures en llengua anglesa, però que no havia tingut èxit fins l'encert de Scaramouche (1921) ambientada a la Revolució Francesa, que ben aviat es va convertir en best-seller. Joan-Lluís Bozzo no només l'ha dirigit: ha fet l'adaptació i el llibret (les lletres de les cançons compartides amb David Pintó i Joan Vives) i l'adaptació. I és el responsable d'amanir aquesta història de capa i espasa amb {Els dos bessons venecians} de Goldoni, posant, a més, un dels bessons en una companyia de la Commedia dell'Arte, el que ens fa una exhibició del funcionament de l'època d'aquestes companyies. Com ens va dir l'Anna Rosa a la presentació: "el Bozzo s'ha llegit totes les novel·les i llibres que ha trobat sobre la Revolucio Francesa i altres de l'època per anar picant d'aquí i d'allà." 

La unió d'aquests tres elements, afegida a la vitalitat de les espases amb les que els actors juguen de debò per l'inconfusible sorollet que fan i sentim -Jesús Esperanza, que va participar a les pel•lícules Alatriste i El laberinto del Fauno, és el responsable d'aquests moviments, i Francesc Albós de la coreografia-, farà que aquest espectacle sigui també molt ben rebut pels adolescents, que també valoraran els vestits i les escenografies més que els petits, encara que potser menys que els grans. Hi ha, doncs, un Scaramouche per a cadascú.

No us ho perdeu. Disfrutareu, a cop de metro, d'un d'aquells espectacles que cal viatjar per veure.