Scaramouche

Musical

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
De cine
Itineraris recomana
Intèrprets:
Ana San Martín, Ivan Labanda, Mireia Mambo, Jordi Coromina, Clara Moraleda, Albert Mora, Frank Capdet, Pitu Manubens, Anna Alborch, Pep Ferrer, Eduard Mauri, Jan Forrellat, Lucía Torres, Cristina Murillo, Mireia Dolç, Neus Pàmies
Direcció:
Joan Lluís Bozzo
Text:
Joan Lluís Bozzo
Composició musical:
Albert Guinovart
Direcció Musical:
Joan Vives
Coreografia:
Francesc Abós
Escenografia:
Alfons Flores
Vestuari:
Montse Amenós
Il·luminació:
Albert Faura
So:
Roc Mateu
Caracterització:
Eva Fernàndez, Jesús Esperanza (mestre d'armes)
Ajudantia de direcció:
David Pintó
Producció:
Anna Rosa Cisquella
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

L’any 1789, el poble de França es mor de gana i és castigat per una noblesa autoritària i injusta. Els ciutadans francesos, molestos amb aquesta situació, es comencen a plantejar una necessitat de canvi. La nostra història se centra en la vida de dos germans bessons separats des de la seva infantesa: René i Louis.

René és un penques amb molt talent que viu en una companyia de teatre de Comedia de’ll Arte i és l’amant de Camila, una jove actriu d’una bellesa i sensualitat extraordinàries. Per altra banda, trobem a Louis que ha estat adoptat pel Marquès de l’Echalonne i que és un intel·lectual que s’encarrega de la biblioteca de Palau i viu enamorat d’Olympia (que és la promesa del Marquès).

Els personatges fan un viatge fins a París on trobaran els seus destins: Olympia es casarà a Versalles amb el Marquès, la companyia ambulant presentarà el seu espectacle al teatre dels Italians i el poble aconseguirà la seva llibertat, igualtat i fraternitat quan prengui la Bastilla.

En aquest context de revolta i canvis, Scaramouche, un heroi emmascarat, esdevindrà el defensor del poble que escriurà pamflets revolucionaris i s’enfrontarà amb l’aristocràcia donant esperança a tothom.

Premi de la Crítica 2016 categoria de musical. 

Premi de la Crítica 2016 categoria vestuari (Montse Amenós).

Roc Mateu, finalista en la categoria d'espai sonor. Premis de la Crítica 2016.


Crítica: Scaramouche

23/11/2016

UN MUSICAL MOLT CINEMATOGRAFIC

per Ferran Baile

MOLT DISFRUTABLE HOMENATGE AL CINEMA D´AVENTURES DE CAPA i ESPASA. En el nou muntatge de Dagoll Dagom es nota el record agraït dels nens Joan Lluis Bozzo, Anna Rosa Cisquella, Miquel Periel (triumvirat directiu de la companyia), Albert Guinovart (música i orquestració) i  Joan Vives (director de l´orquestra). Els més veterans recordant aquelles tardes de cinema de barri, sessió continua i doble programació, els menys veterans recordant les tardes televisives dels dissabtes.

Scaramouche (1952), amb Els tres mosqueters (versió amb Gene Kelly de D´Artagnan, 1948) i El presoner de Zenda (1952, en el que repetia protagonista l´actor d´Scarmouche, Stewart Granger), son els tres grans clàssics del gènere amb aquell espectacular Technicolor.

Aquestes pel.lícules han estat el referent visual, combinant un truc argumental, el d´El presoner de Zenda per fer un truc a aquesta versió musical, el joc dels dos Scaramouche que no hi és a l´obra original. L´espectacle està inspirat en l´obra honònima de Rafael Sabattini (1875-1950) i especialment en la pel.lícula del 1952. L´autor la va poder veure portada al cinema el 1923, en versió muda, però per molt poc no va poder veure la versió en color. Sabattini es autor també de dos històries de pirates, també portades amb éxit al cinema, El Capità Blood (1935, amb Errol Flynn protagonista, hi ha també una versió anterior del 1932)  i El cigne negre (1942, amb Tyrone Power).  

Un superespectacle amb un lluit vestuari (Montse Amenós), perruqueria (Fent i Desfent/Maria Audello) i caracterització (Eva Fernández) d´acord a l´època, just quan es va gestant la Revolució Francesa, i una majestuosa escenografia. Espectaculars combats de floret (Jesús Esperanza, mestre d´armes i Kike Inchausti, lluita escènica), una música majestuosa amb peces de notable complexitat vocal (Albert Guinovart) i un elenc brillant que broda tots i cadascun dels personatges amb menció especial per Toni Vinyals (doble Scaramouche) i les dues dones que disputen el seu amor, Ana San Martín (la rebel aristòcrata) i Miriam Mambo (la comediant revolucionaria) i Ivan Labanda (el sofisticat i cruel marquès). Amb ells fins a 14 actors-cantants-ballarins (coreografies de Francesc Ambòs) tots ells i elles esplèndids, destacat obligat per Jordi Corominas i Clara Moraleda, i acompanyats per una orquestra de deu músics, dirigits per Joan Vives i tot sota la eficaç direcció de Joan Lluis Bozzo.

Una gran festa de teatre musical per gaudir sol, amb amics, en parella o encara millor en família (nois i noies a partir de 8 anys). Pels joves, una referència cinematogràfica relativament recent (La màscara del Zorro, 1998, y La llegenda del Zorro, 2005, amb Antonio Banderas. Hi ha tres versions anteriors a destacar, El signe del Zorro, 1940, amb Tyrone Power; El Zorro, 1975, amb Alain Delón, i anterior a totes, La marca del Zorro, 1920, amb Douglas Fairbanks, a més d´infinitats de versions més). Destaquem pels cinèfils una pel.lícula més, El tulipá negre, 1964, basada en una novel.la d´Alexandre Dumas, també amb Alain Delon protagonista, amb …Adolfo Marsillach d´antagonista com a Baró La Mouche i amb un memorable també duel final.

Text: ferranbaile@gmail.com