Scaramouche

informació obra



Intèrprets:
Ana San Martín, Ivan Labanda, Mireia Mambo, Jordi Coromina, Clara Moraleda, Albert Mora, Frank Capdet, Pitu Manubens, Anna Alborch, Pep Ferrer, Eduard Mauri, Jan Forrellat, Lucía Torres, Cristina Murillo, Mireia Dolç, Neus Pàmies, Manuel González
Direcció:
Joan Lluís Bozzo
Text:
Joan Lluís Bozzo
Composició musical:
Albert Guinovart
Direcció Musical:
Joan Vives
Coreografia:
Francesc Abós
Escenografia:
Alfons Flores
Vestuari:
Montse Amenós
Il·luminació:
Albert Faura
So:
Roc Mateu
Caracterització:
Eva Fernàndez, Jesús Esperanza (mestre d'armes)
Ajudant de direcció:
David Pintó
Producció:
Anna Rosa Cisquella
Companyia:
Barcelona Guitar Trio Dance
Sinopsi:

L’any 1789, el poble de França es mor de gana i és castigat per una noblesa autoritària i injusta. Els ciutadans francesos, molestos amb aquesta situació, es comencen a plantejar una necessitat de canvi. La nostra història se centra en la vida de dos germans bessons separats des de la seva infantesa: René i Louis.

René és un penques amb molt talent que viu en una companyia de teatre de Comedia de’ll Arte i és l’amant de Camila, una jove actriu d’una bellesa i sensualitat extraordinàries. Per altra banda, trobem a Louis que ha estat adoptat pel Marquès de l’Echalonne i que és un intel·lectual que s’encarrega de la biblioteca de Palau i viu enamorat d’Olympia (que és la promesa del Marquès).

Els personatges fan un viatge fins a París on trobaran els seus destins: Olympia es casarà a Versalles amb el Marquès, la companyia ambulant presentarà el seu espectacle al teatre dels Italians i el poble aconseguirà la seva llibertat, igualtat i fraternitat quan prengui la Bastilla.

En aquest context de revolta i canvis, Scaramouche, un heroi emmascarat, esdevindrà el defensor del poble que escriurà pamflets revolucionaris i s’enfrontarà amb l’aristocràcia donant esperança a tothom.

Premi de la Crítica 2016 categoria de musical. 

Premi de la Crítica 2016 categoria vestuari (Montse Amenós).

Roc Mateu, finalista en la categoria d'espai sonor. Premis de la Crítica 2016.


Crítica: Scaramouche

25/12/2016

cap a la república!

per Francesc Massip

Dagoll Dagom ha confegit, una vegada més, un musical atractiu, teatralment fluid i estèticament poderós. Amb una música d'Albert Guinovart que reparteix joc entre els personatges, amb solos, duets i cors ben escandits i espirejants. La trama de l'intrèpid espadatxí escarnia-nobles i espurna per la crema dels Borbons a la França de les acaballes del XVIII, es combina amb arguments clàssics de comèdia (dels Menaechmi de Plaute als Dos bessons venecians de Goldoni passant per La comèdia dels errors de William Shakespeare), amb una trama amorosa en clau de llibertat d'elecció per la dona, i finalment amb el triomf revolucionari, en una clara picada d'ullet a l'actualitat de vocació constituent i republicana, quan s'imposa -per estricta salut democràtica- esporgar els darrers bordissos rebordonits d'aquella nissaga que van escapolir-se de l'eina de Joseph Ignace Guillotin.  Interpretacions de nivell, amb un Ivan Labanda que dibuixa l'abusiu Marquès amb els traços de caricatura que tan bons resultats li dóna en altres fronts, i particularment amb una espaterrant Ana San Martín com a Olympia, una desimbolta Mireia Mambo Bokele com a Camilla i un versàtil Toni Viñals com a Scaramouche. Vestuari sensacional de Montse Amenós i escenografia de tall barroc d'Alfons Flores amb bastidors, practicables, rompiments, bambolines, fermes, forillos, cametes, aplics, columnes de mar, trapes, etc. i tots els recursos propis de la maquinària teatral del XVIII, revisitada amb agilitat i pertinença. Llàstima de música enllaunada, però l'economia devastada per la suposada banda de delinqüents que governa el parrac d'antic règim, ha deixat la cultura en la pell i l'os.