Ser-ho o no

informació obra



Dramatúrgia:
Josep Maria Flotats
Direcció:
Josep Maria Flotats
Intèrprets:
Josep Maria Flotats, Xavier Capdet, Emilià Carilla
Escenografia:
Alejandro Andújar
Il·luminació:
Albert Faura (a.a.i.)
Músics:
Dani Espasa
Ajudant de direcció:
Pep Planas
Caracterització:
Toni Santos
Vestuari:
Goretti
Autor:
Hector Berlioz
Text:
Léon de Wailly
Sinopsi:

Em fa molt feliç de poder oferir al públic de casa la possibilitat de descobrir Jean-Claude Grumberg, gran autor de teatre, conegut i reconegut –una trentena d’obres (cinc premis Molière, un premi César), totes estrenades amb èxit a França i arreu– però mai encara representat a l’Estat espanyol. A l’agost del 2013, Jean-Claude Grumberg, en un dinar a Saint Germain, em va oferir el text de Ser-ho o no acabat de sortir d’impremta, no arribat encara a les llibreries. A final de la tarda del mateix dia, li vaig dir entusiasmat que volia muntar l’obra.
Ser-ho o no és una obra construïda a partir d’un pretext que consta d’unes converses entre dos veïns d’una mateixa escala, d’horitzons, coneixements i creences antagònics. I en el curs d’aquestes converses, hi palpita d’una manera subjacent el tema de la identitat, com el verb del títol ja indica: la identitat col·lectiva i sobretot la personal, junt amb la tolerància. 

Temes recurrents en tota l’obra de Jean-Claude Grumberg, que –ancorada en la immediata actualitat– evoca sempre la memòria històrica per discernir la violència o l’absurd del present. Teatre polític en clau de comèdia. 
En l’obra de Jean-Claude Grumberg, de la mateixa manera que la pintura figurativa actual ha après molt de la pintura abstracta, Ser-ho o no és una obra que ha après molt del teatre de l’absurd i l’ha superat després d’haver-se enriquit de la seva experiència. Jean-Claude Grumberg, per mitjà d’un diàleg incisiu entre els dos personatges i a través d’un humor irresistible i intel·ligentíssim, ens porta a interrogar-nos sobre els temes més importants de la condició humana: el compromís ètic, social i moral amb un mateix, amb propis i estranys, amb la llengua, la cultura, la història. D’on som? Qui som? Què som?
Josep Maria Flotats

La temporada que es presenta al Teatre Borràs aquest estiu és en versió castellana

Crítica: Ser-ho o no

02/11/2015

Comèdia de situació que no oblida la reivindicació sense perdre el bon to

per Jordi Bordes

El teatre que agrada Josep Maria Flotats és aquell que el discurs domina sobre l'acció però que sap distreure a partir d'una circumstància, més o menys creïble. L'aire de comèdia amable convoca a tots els espectadors tot i que, en algun moment, llença un dard a l'emoció i al compromís de la societat amb les víctimes. Flotats llueix en el seu paper de veí pacient, amable, divertit, que busca la bona convivència i només ensenya les urpes quan intueix una agressió. Però, quan és sol al replà, desplega un monòleg farcit d'emoció, de gust per la narració oral, de teixir i desteixir un tapís per explicar-se millor.

Arnau Puig fa de bon antagonista, bon jan, que es deixa convèncer però que guarda sempre un bri d'inquietud per si algú li vol aixecar la camisa. La peça respon a una fórmula similar a "El encuentro de Descartes con Pascal joven" (Lliure, 2010). El muntatge  construeix a partir d'unes trobades fortuïtes al portal del pis entre un jove i el seu nou veí d'a dalt que li instrueix, mirant de no implicar-se gaire afectivament i responent amb mordacitat a les ingènues invectives. bon treball que aconsegueix completar l'objectiu de servir un text amb rèpliques intel·ligents i àgils, i all final, haver servit una peça d'una profunditat moral i que qüestiona el comportament humà, del voler obviar les injustícies passades per comoditat.

Trivial