Ser-ho o no

informació obra



Dramatúrgia:
Josep Maria Flotats
Direcció:
Josep Maria Flotats
Intèrprets:
Josep Maria Flotats, Xavier Capdet, Emilià Carilla
Escenografia:
Alejandro Andújar
Il·luminació:
Albert Faura (a.a.i.)
Músics:
Dani Espasa
Ajudant de direcció:
Pep Planas
Caracterització:
Toni Santos
Vestuari:
Goretti
Autor:
Hector Berlioz
Text:
Léon de Wailly
Sinopsi:

Em fa molt feliç de poder oferir al públic de casa la possibilitat de descobrir Jean-Claude Grumberg, gran autor de teatre, conegut i reconegut –una trentena d’obres (cinc premis Molière, un premi César), totes estrenades amb èxit a França i arreu– però mai encara representat a l’Estat espanyol. A l’agost del 2013, Jean-Claude Grumberg, en un dinar a Saint Germain, em va oferir el text de Ser-ho o no acabat de sortir d’impremta, no arribat encara a les llibreries. A final de la tarda del mateix dia, li vaig dir entusiasmat que volia muntar l’obra.
Ser-ho o no és una obra construïda a partir d’un pretext que consta d’unes converses entre dos veïns d’una mateixa escala, d’horitzons, coneixements i creences antagònics. I en el curs d’aquestes converses, hi palpita d’una manera subjacent el tema de la identitat, com el verb del títol ja indica: la identitat col·lectiva i sobretot la personal, junt amb la tolerància. 

Temes recurrents en tota l’obra de Jean-Claude Grumberg, que –ancorada en la immediata actualitat– evoca sempre la memòria històrica per discernir la violència o l’absurd del present. Teatre polític en clau de comèdia. 
En l’obra de Jean-Claude Grumberg, de la mateixa manera que la pintura figurativa actual ha après molt de la pintura abstracta, Ser-ho o no és una obra que ha après molt del teatre de l’absurd i l’ha superat després d’haver-se enriquit de la seva experiència. Jean-Claude Grumberg, per mitjà d’un diàleg incisiu entre els dos personatges i a través d’un humor irresistible i intel·ligentíssim, ens porta a interrogar-nos sobre els temes més importants de la condició humana: el compromís ètic, social i moral amb un mateix, amb propis i estranys, amb la llengua, la cultura, la història. D’on som? Qui som? Què som?
Josep Maria Flotats

La temporada que es presenta al Teatre Borràs aquest estiu és en versió castellana

Crítica: Ser-ho o no

01/07/2017

Religión para dummies

per Alba Cuenca Sánchez

Bienvenidos a la clase de religión. La lección de hoy irá estará centrada en el judaísmo. Hablaremos brevemente de sus creencias básicas, de sus símbolos y de su historia, desde su nacimiento bíblico hasta su situación hoy en día en el Oriente próximo. Por supuesto, no faltarán durante la clase algunos momentos de recreo con chistes más o menos fáciles. Todo ello de la mano del maestro Josep Maria Flotats.

Serlo o no se debate entre ofrecer un debate serio y profundo sobre el sentimiento religioso o convertirse en una comedia ligera en la que se haga reír al personal a partir de unos pocos tópicos. Confrontadas ambas opciones, parece que la segunda tuvo un mayor peso en la balanza. Y así es como se presenta esta obra del francés Jean-Claude Grumberg en la que dos vecinos, un judío y un cristiano, hablan de religión en sus encuentros cotidianos en la escalera.

El principal problema de la obra es la diferencia intelectual tan abismal que hay entre los dos personajes. Mientras que el judío, el mismo Flotats, es un erudito hábil en la ironía y los juegos de palabras, su compañero de escena –encarnado por Arnau Puig, prometedor actor del que aun recordamos su divertidísimo Malvolio con Els Pirates es un hombre inculto, impulsivo e irracional. Así pues, la posible batalla dialéctica se convierte más bien en una clase para niños. No hay discurso sino personajes planos, un maestro entendido y un aprendiz poco brillante.

A partir de ahí, poco se puede hacer más que explotar de aquella manera la vertiente cómica del asunto. Es lo único que la función puede prometer: entretenimiento y alguna que otra sonrisa.

Trivial