Ser-ho o no

Familiar

informació obra


Dramatúrgia:
Josep Maria Flotats
Direcció:
Josep Maria Flotats
Intèrprets:
Josep Maria Flotats, Xavier Capdet, Emilià Carilla
Escenografia:
Alejandro Andújar
Il·luminació:
Albert Faura (a.a.i.)
Interpretació musical:
Dani Espasa
Ajudantia de direcció:
Pep Planas
Caracterització:
Toni Santos
Vestuari:
Goretti
Autoria:
Hector Berlioz
Text:
Léon de Wailly
Sinopsi:

Em fa molt feliç de poder oferir al públic de casa la possibilitat de descobrir Jean-Claude Grumberg, gran autor de teatre, conegut i reconegut –una trentena d’obres (cinc premis Molière, un premi César), totes estrenades amb èxit a França i arreu– però mai encara representat a l’Estat espanyol. A l’agost del 2013, Jean-Claude Grumberg, en un dinar a Saint Germain, em va oferir el text de Ser-ho o no acabat de sortir d’impremta, no arribat encara a les llibreries. A final de la tarda del mateix dia, li vaig dir entusiasmat que volia muntar l’obra.
Ser-ho o no és una obra construïda a partir d’un pretext que consta d’unes converses entre dos veïns d’una mateixa escala, d’horitzons, coneixements i creences antagònics. I en el curs d’aquestes converses, hi palpita d’una manera subjacent el tema de la identitat, com el verb del títol ja indica: la identitat col·lectiva i sobretot la personal, junt amb la tolerància. 

Temes recurrents en tota l’obra de Jean-Claude Grumberg, que –ancorada en la immediata actualitat– evoca sempre la memòria històrica per discernir la violència o l’absurd del present. Teatre polític en clau de comèdia. 
En l’obra de Jean-Claude Grumberg, de la mateixa manera que la pintura figurativa actual ha après molt de la pintura abstracta, Ser-ho o no és una obra que ha après molt del teatre de l’absurd i l’ha superat després d’haver-se enriquit de la seva experiència. Jean-Claude Grumberg, per mitjà d’un diàleg incisiu entre els dos personatges i a través d’un humor irresistible i intel·ligentíssim, ens porta a interrogar-nos sobre els temes més importants de la condició humana: el compromís ètic, social i moral amb un mateix, amb propis i estranys, amb la llengua, la cultura, la història. D’on som? Qui som? Què som?
Josep Maria Flotats

La temporada que es presenta al Teatre Borràs aquest estiu és en versió castellana

Crítica: Ser-ho o no

05/11/2015

El millor Flotats, a 'Ser-ho o no'

per César López Rosell

¡Benvingut, monsieur Grumberg! L’exclamació sorgeix espontània després d’assistir al Teatre Lliure de Gràcia a l’estrena de Ser-ho o no , la primera obra representada a Espanya d’aquest interessant dramaturg parisenc de 76 anys. Josep Maria Flotats ha donat a la diana a l’enfrontar-se al mordaç i divertit muntatge d’aquesta comèdia política al voltant de la identitat jueva. 

 L’actor i director firma, a més, un dels seus millors treballs com a intèrpret. Elegant, contingut i allunyat dels seus tics més reconeguts brilla al costat d’Arnau Puig, un altre valor en alça que ofereix una contundent rèplica en els enginyosos diàlegs de l’obra. El text aborda qüestions com la tolerància i el respecte per les opinions contràries a qualsevol pensament únic i durant el relat emergeixen no només els temes que afecten la vida quotidiana de la comunitat jueva, sinó també assumptes tan seriosos com l’antisemitisme, l’extermini nazi o la qüestió palestina. 

 Se li ha d’ agrair a Flotats que hagi assumit la dificultat d’encarnar el personatge de l’escriptor i professor jueu i àlter ego de l’autor, fill i nét de víctimes de l’Holocaust. Utilitzant l’arma d’un humor tan incisiu com intel·ligent, Grumberg porta l’espectador a reflexionar sobre les militàncies religioses, lingüístiques i culturals dels pobles. 

L’acció sorgeix quan dues persones que viuen en una mateixa escala es troben al replà. Un d’ells ha descobert per internet que el personatge de Flotats és jueu. El veí demana a l’escriptor que li expliqui el significat d’aquesta identitat. La pregunta desencadenarà una trama que creixerà tant en intensitat com en hilaritat en cada nou acostament dels dos personatges. L’obra anirà desfent també amb ironia i sarcasme els tòpics que han donat peu, al llarg de la història, a soterrats recels al voltant de la comunitat jueva. 

Cap explicació sembla complaure del tot l’àvid interlocutor, que no entén per exemple que el seu il·lustre veí sigui ateu però també jueu i, a més, francès. El ritme de la funció només decau una mica al final quan Flotats es queda sol a l’escenari i es perd l’espurna dels diàlegs, però en conjunt l’espectacle funciona i demostra que el riure pot esclatar fins i tot amb qüestions tan delicades com les que planteja aquest magnífic text. 

Trivial