Ser-ho o no

Familiar

informació obra


Dramatúrgia:
Josep Maria Flotats
Direcció:
Josep Maria Flotats
Intèrprets:
Josep Maria Flotats, Xavier Capdet, Emilià Carilla
Escenografia:
Alejandro Andújar
Il·luminació:
Albert Faura (a.a.i.)
Interpretació musical:
Dani Espasa
Ajudantia de direcció:
Pep Planas
Caracterització:
Toni Santos
Vestuari:
Goretti
Autoria:
Hector Berlioz
Text:
Léon de Wailly
Sinopsi:

Em fa molt feliç de poder oferir al públic de casa la possibilitat de descobrir Jean-Claude Grumberg, gran autor de teatre, conegut i reconegut –una trentena d’obres (cinc premis Molière, un premi César), totes estrenades amb èxit a França i arreu– però mai encara representat a l’Estat espanyol. A l’agost del 2013, Jean-Claude Grumberg, en un dinar a Saint Germain, em va oferir el text de Ser-ho o no acabat de sortir d’impremta, no arribat encara a les llibreries. A final de la tarda del mateix dia, li vaig dir entusiasmat que volia muntar l’obra.
Ser-ho o no és una obra construïda a partir d’un pretext que consta d’unes converses entre dos veïns d’una mateixa escala, d’horitzons, coneixements i creences antagònics. I en el curs d’aquestes converses, hi palpita d’una manera subjacent el tema de la identitat, com el verb del títol ja indica: la identitat col·lectiva i sobretot la personal, junt amb la tolerància. 

Temes recurrents en tota l’obra de Jean-Claude Grumberg, que –ancorada en la immediata actualitat– evoca sempre la memòria històrica per discernir la violència o l’absurd del present. Teatre polític en clau de comèdia. 
En l’obra de Jean-Claude Grumberg, de la mateixa manera que la pintura figurativa actual ha après molt de la pintura abstracta, Ser-ho o no és una obra que ha après molt del teatre de l’absurd i l’ha superat després d’haver-se enriquit de la seva experiència. Jean-Claude Grumberg, per mitjà d’un diàleg incisiu entre els dos personatges i a través d’un humor irresistible i intel·ligentíssim, ens porta a interrogar-nos sobre els temes més importants de la condició humana: el compromís ètic, social i moral amb un mateix, amb propis i estranys, amb la llengua, la cultura, la història. D’on som? Qui som? Què som?
Josep Maria Flotats

La temporada que es presenta al Teatre Borràs aquest estiu és en versió castellana

Crítica: Ser-ho o no

04/11/2015

Per acabar (o no) amb la qüestió jueva

per Aída Pallarès

Per acabar amb la qüestió jueva. És el títol original de Ser-ho o no, la comèdia de Jean-Claude Grumberg que es pot veure actualment al Teatre Lliure. L’obra, escrita l’any 2013, pretén reivindicar i explicar la identitat jueva i, alhora, desmuntar els tòpics més suats. 

Per aconseguir-ho, Grumberg opta per un diàleg entre dos veïns que es troben sovint al replà de l’escala. Un és jueu, l’altre no. Aquest últim és, precisament el motor de l’acció (o més aviat el portaveu, ja que l’autèntic motor roman invisible), l’encarregat de fer preguntes més o menys tòpiques sobre el judaisme que l’altre s’encarregarà de respondre. Parlen de la identitat col·lectiva i personal, de la tolerància i de la necessitat que tenim tots de formar part d’un grup. Pedagogia amb un toc d’humor. 

El problema és que, per damunt de tot, Ser-ho o no és un vehicle que utilitza Grumberg per explicar la seva història. O més ben dit: oferir la seva pròpia lliçó d’història. Una lliçó que apareix en forma de monòleg final i trenca amb el diàleg anterior, amb tota la dramatúrgia construida: tot (emocions incloses) al servei d’un discurs.

Per sort, el veritable pal de paller del muntatge és el repartiment. Josep Maria Flotats i Arnau Puig ofereixen un joc brillant i deliciós. El contrapunt ideal. Només per ells ja paga la pena veure l’espectacle.


Trivial