Soeurs

informació obra



Direcció:
Wajdi Mouawad
Dramatúrgia:
Charlotte Farcet
Escenografia:
Emmanuel Clolus
Ajudant de direcció:
Alain Roy
Il·luminació:
Éric Champoux
Vestuari:
Emmanuelle Thomas
Vídeo:
Dominique Daviet, Wajdi Mouawad
Direcció Musical:
Christelle Franca
Composició musical:
David Dury
So:
Michel Maurer
Producció:
Au Carré de l’Hypoténuse, Abé Carré Cé Carré, Los Torreznos
Companyia:
Los Torreznos
Sinopsi:

Una dona experta en mediació de conflictes condueix durant una tempesta de neu en direcció a Ottawa, on ha de pronunciar una xerrada. El seu compromís i les difícils condicions meteorològiques la duran fins a la cambra d'un hotel on tot, des dels llums fins a la nevera, s'activa mitjançant la veu i de manera bilingüe, en anglès i en francès. Però què passarà quan la protagonista no pugui activar algun aparell utilitzant la seva pròpia llengua?

Annick Bergeron interpreta un “monòleg” on, gràcies a les projeccions audiovisuals, no és l’únic personatge. L'obra és el segon lliurament del cicle «Domèstic» de l'autor canadenc, que va començar amb Seuls, símbol del fill (vista al Teatre Lliure), continua amb Germanes (Soeurs), seguirà amb Frères i acabarà amb Père et Mère. El muntatge vol ser una mena de puzle escènic elaborat a partir de la intimitat i l'autoficció. Aquí, el text és només una part d'un conjunt de materials diversos que Bergeron ha anat aplegant, per encàrrec del director, i que n’inclouen alguns obtinguts per l'actriu a partir de la llarga relació que ha establert amb Nayla, la germana gran de Mouawad.

Crítica: Soeurs

26/07/2015

Mouawad sense èpica

per Manuel Pérez i Muñoz

Després de l'èxit que Wajdi Mouawad va obtenir amb la tetralogia 'Le sang des promesses'—amb 'Incendis' com obra trenca taquilles a Barcelona en la versió d'Oriol Broggi—qualsevol dels seus nous treballs aixequen certa expectació entre el públic de casa nostra. Ara, l'autor d'origen libanès transita camins diferents i ens presenta les obres del cicle 'Domèstic'. La primera part, 'Seuls', va passar pel Lliure al febrer, amb protagonisme i direcció del mateix autor. Ara és el torn de 'Soeurs', entrega amb moltes similituds amb la seva predecessora.

Les dues peces, 'Seuls' i 'Soeurs', són construccions per a un sol intèrpret i exploren horitzons més personals i introspectius, tot i no deixar d'intentar aportar llum a problemes de la col·lectivitat. En ambdós casos el recurs de l'externalització de veus arriba a cansar (els personatges fan avançar l'argument per mitjà de converses telefòniques on mai escoltem l'altre interlocutor). També en les dues obres s'estiren innecessàriament les situacions per acabar amb sensació de reiteració.

'Seuls', però, encara remuntava certa veritat que no trobem a 'Soeurs'. La versemblança de certes escenes, de complicitats forçades entre personatges, no arriba a quallar, fins i tot arriben a resultar massa absurdes en el context dramàtic que intenten recolzar. Tampoc l'ambient intimista ajuda: els conflictes interns i traumes dels personatges costen de fer empassar quan manca l'atmosfera èpica que brollava de l'escriptura de la primera tetralogia. Una ocasió desaprofitada.


Trivial